Curses d'orientació

Santa Coloma de Farners

2007-05-07T19:34:00.000+02:00

Aquest cop tocava anar a córrer sol. No podia quedar pitjor que en Jorditus com ja va sent normal últimament però la falta de pressió tampoc em va fer fer una bona cursa. He aprofitat el pont per descansar i per això la crònica arriba amb una mica de retràs. Però tenint en compte que aquest cap de setmana no correré, llavors no passa res :P.

Nomes començar havia d'anar a buscar una fita al riu i per tant ja que havia de baixar al riu, el primer camí que vaig veure que mi podia portar el vaig seguir. No recordo perquè (la veritat és que hi ha moltes coses de la cursa que no recordo) però vaig tornar a pujar (suposo que pel riu anava molt lent) i vaig baixar uns metres enllà per un altre talús. Allà el riu si que hi corria aigua per tant això em feia anar més lent fins arribar a un punt que em semblava que ja no podia seguir i vaig tornar a pujar a sobre els marges per finalment tornar a baixar a picar la fita. Tots i aquests petits contratemps la primera part del circuit (fins la fita 8) em va anar crec que molt bé.

La fita 2 només recordo que la vaig trobar ràpid i hi vaig entrar per l'oest. La fita 3 em va costar una mica i al no trobar-la entre els matolls finalment vaig decidir remuntar al camí i intentar-la divisar des de allà cosa que va ser bastant més ràpida. La 4 era simplement anar seguint el camí i la 5 sortir del bosquet aquest ple de sotabosc i anar al de l'illa de davant molt més net i fàcil de córrer.

Dirigint-me cap a la 6 ja em vaig començar a cansar ja que era córrer i en pujada :P No em puc queixar gaire per aquest tema ja que cansar-me ho vaig fer poc ja que estava més estona buscant que no pas corrent. Ara mateix no recordo on la vaig trobar, però em dona la sensació que no em va costar molt. La 7 va ser un mon... jo vaig seguir la línia vermella fins la següent fita i després de escalar un parell de talussos i fer equilibris per camins de troncs vaig aconseguir trobar-la! Però miro el número i no era el que tocava! Acabava de trobar la 13 enlloc de la 7. Miro el mapa de nou i efectivament la línia creuava la 13 i anava cap a la 7. O sigui q vaig tornar cap al camí fins a la primera rasa q vaig trobar (que no se quina és del mapa, jo em pensava que la correcte), però al veure que era molt llarga vaig suposar que no seria aquella i vaig baixar fins trobar-ne'n una altra, que tampoc era i finalment una tercera que si! :)

La 8 era simplement córrer. Cap al final vaig decidir passar pel riu perquè estava sec però va arribar un moment que ja no es podia seguir més i vaig remuntar al bosc per més tard tornar a baixar. I fins aquí bé, és més sortint de la 8 pel camí particular fins a arribar al bosc també tot molt bé. Però un cop a dins del bosc no em pregunteu que coi vaig fer perquè simplement no ho sé. El camí que vaig agafar aparentment es perdia i no es veia en quin moment deixava de ser camí. Jo vaig començar a entrar pels boscos a veure si per casualitat la trobava, m'intentava anar resituant cada vegada i cada vegada em semblava fer-ho fins moure'm uns metres que després veia que no. Em va semblar sentir uns matolls movent-se molt i pensant que m'atacaria un animal salvatge vaig canviar de zona. Finalment un dels cops que vaig entrar al bosc vaig trobar la fita! I per tant ja podia anar cap a la 10! Jo crec que vaig perdre com 15 minuts aquí (res comparat amb el que m'esperava).

El camí que vaig fer fins la 9 a mi em sembla immillorable tot i que en Marc diu que hagués preferit passar pels matolls per anar més recte (No crec pas que m'hagués adelantat :P). I ara la segona gran cagada de la cursa! Molt pitjor que la primera. Realment no se com se'm va passar el creuament. És més em vaig adonar que algo raro passava ja que no hi havia camí que seguís endavant quan vaig girar a la dreta. També quan portava una estona anant recte notava que algo raro passava amb els colors del mapa ja que el bosc que tenia a la dreta semblava impenetrable enlloc de blanc. I com no veia gaires camins (com a mínim no els que havia de veure) vaig decidir guiar-me per les corbes de nivell i intentar buscar la fita quan arribés al punt més alt. Però clar el punt més alt en el camí que jo estava fent era casi casi fins arribar a la zona de cases on m'esperava un RodBailer (o com s'escrigui). I allà em vaig començar a adonar que alguna cosa anava malament. Ràpidament vaig girar cap a la dreta fins arribar al camí correcte. Ara la cosa ja semblava més fàcil, el segon camí a mà esquerra. I això vaig fer, sense adonar-me que em vaig posar al riu que estava sec. Em vaig adonar que alguna cosa no anava bé veient que tenia talussos a banda i banda. Per tant vaig tornar a mirar el mapa i em vaig enfilar entre matolls i esbarçers per picar la fita. Ja que havia sobreviscut a la escalada vaig decidir baixar per allà mateix (i tambè vaig sobreviure al descens).

Buscant la 12 havia de pujar un altre talús i el camí més fácil de pujar portava a la 13 que em trobava ja per segona vegada. De la 13 a la 12 em va ser proa fácil amb brúixola a mà. Per tant com la 13 ja l'havia trobat un parell de cops i n'acabava de venir vaig pensar… bah! No necessito ni mapa ni brúixola i em vaig posar a córrer en direcció contraria fins que em vaig adonar que portava massa tros i encara no havia trobat res. Em vaig començar a desesperar i a donar volts per allà com si fos un buscador de bolets. Pensant que m'havia anat massa a l'oest vaig buscar-la per la part est. Al cap d'una estona vaig reconèixer un camí i cap al fons semblava que hi havia 2 o 3 persones o sigui que allà devia estar la 13 i efectivament allà estava. Em sembla que en aquests moments només volia acabar perquè era conscient de lo desastrós que ho estava fent. Per si no n'hi havia prou encara en tenia preparada una altra.

Em vaig intentar guiar amb la brúixola de la 13 fins l'encreuament de camins i la veritat pensava que se m'havia donat proa bé ja que el vaig trobar a la primera (poc sabia que no era el correcte). Seguint el camí vaig baixar a l'esquerra quan vaig creure que la situació o requeria i vaig anar a parar en el que semblava un camí riu. La veritat es que no se si vaig seguir per curiositat, per desafiar l'atzar o perquè sentia a gent córrer per allà. Però la veritat és que vaig seguir fins que el riu era intransitable. Arribats a aquest punt vaig mirar al mapa i vaig corroborar que definitivament estava perdut i estava cansat. Com el camí de tornada em semblava llarg i tenia ganes de perdrem més vaig pujar per qualsevol banda i al veure que no trobava cap camí em vaig veure temptat de tornar a baixar. Finalment vaig fer el millor que podia haver fet des d'un principi. Vaig anar a buscar les cases. Un cop allà em vaig començar a situar fins a arribar als voltants de on creia jo que hi havia d'haver la fita i després d'una extensa busca amb mapa no la vaig trobar. Ja mig desesperat sense saber que fer vaig decidir donar una volta per allà sense mapa a veure si hi havia més sort, sinó possiblement és que ja haurien començat a retirar les fites hi hauria d'anar plegant. Hi va haver sort i la vaig trobar en un sot ple d'aigua.

Les dos últimes fart com estava però gens cansat ja perquè portava estona buscant enlloc de córrer les vaig fent ben ràpid seguint el camí que creia més ràpid i senzill. Finalment no vaig queda últim però poc li va faltar. Espero que la pròxima cursa enmig del bosc no em perdi tant si no qualsevol dia aniré a parar al cau del porc senglar sense adonar-me'n.

Arenys de Munt - Festa del Remei

2007-04-25T20:37:00.000+02:00

Perdoneu el retràs de la crònica però el dilluns era Sant Jordi i el dimarts jugava el Barça. Aquest diumenge passat va tocar Arens de Munt (Zona Sud) i estic començant a notar que si no surtu de festa el dia anterior no rendeixo. Ens vam dirigir els dos nois de sempre cap al triangle de sortida. Un cop allà ens vam adonar que anavem amb massa roba pel sol que feia i vam començar a buscar la sombra. Per la següent em sembla que ja tocarà maniga curta i bermudes.

La participació era alta i nosaltres no sortiem fins passats 40 minuts de les 10, per tant vam aprofitar per anar a donar una volta per la riera. És curiós però ja al dia abans de Sant Jordi es podien veure roses i llibres pels carrers. Vam trobar un concurs d'arrossos que semblava interessant per quan s'acabés la cursa ja que a part de fer l'arrós després algú se'l tenia que menjar. El passeig no va ser llarg ja que no ens haviem de cansar abans de començar. Passo a descriure el meu recorregut de la cursa amb les rectificacions que el senyoret Marc m'ha fet aquets dies:

Només començar em vaig dirigir correctament al parc pero vaig fallar una mica dins el parc ja que jo mirava el talús de la zona de sota l'explanada i era el de la zona superior. Sortint del parc jo diria que ho vaig fer per on he marcat, totes formes hi havia un parell d'opcions millors (que no les vaig veure allà en viu) que eren principalment sortir en sentit oposat. Per la 2 no vaig tenir cap problema, en canvi per la 3 primer vaig tenir que apretar el semàfor per poder creuar el carrer i després esperar-me 1 minutet a que s'acabés la cua per marcar la fita. La 4 tampoc va comportar cap problema.

Aquí ja comença la diversió. De camí cap a la 5 vaig llegir al mapa: una explanada a ma dreta.I clar, l'execució del que vaig llegir va ser correctíssima, em va començar a estranyar quan vaig trobar una valla que no veia enlloc en el mapa. Però jo tant feliç em va semblar que potser no era prou important com per ser dibuixada i hi vaig entrar (tenia la porta oberta i semblava que portava a un jardí particular) per sort no hi havia cap gos i per desgracia no hi havia la meva fita o sigui que ràpidament vaig sortir-ne'n i vaig dirigir-me a la següent explanada. Ara ja estava més aprop del meu objectiu però seguia sense trobar cap fita. Finalment em vaig adonar que més que una explanada buscava un cami que portés a la explanada i per fi la vaig trobar.

Aquesta bàsicament era córrer i en baixada. Em vaig trobar el semàfor en verd aquest cop. Vaig fer una finta per poder atravessar una mica en diagonal i guanyar uns segons i la vaig trobar sense masses problemes.

La 7 realment va ser una llàstima perquè m'estava dirigint correctament escalant la montanya al punt on estava la fita però vaig veure un conjunt de roques i sense mirar que en el mapa ni havia dos mi vaig dirigir. Després de buscar sense èxit per la zona vaig tornar a mirar el mapa i ràpidament em vaig adonar que estava en el conjunt de roques més avall, o sigui que tocava tornar a pujar. Sortint de la 7 en Marc criticarà el que vulgui però allò jo no ho baixava recte perquè tenia massa pendent :P. El que si se'm pot criticar és no haver vist el caminet que era més ràpid.

L'execució de la 9 i la 10 va ser gairebé perfecte, l'únic problema que vaig tenir era que com no em costava trobar les fites corria més que no pas llegia i em cansava, per tant just després de la fita 10 vaig decidir anar caminant (fins la 18 xD). Realment no ho vaig decidir, simplement estava cansat. Tambè vaig trobar a faltar no haver agafat aigua a la fita 8 ja que després de la 10 m'estava morint de set i de calor i fins la 12 no hi havia el segon avitullament. La 11 la vaig trobar de casualitat al girar el cap i veure el pont quan no sabia exactament on era.

De camí a la 12 sabia que havia de pujar al camí que quedava a la meva esquerra, però no acabava de trobar el moment degut al talús i a la valla i com total anava caminant tampoc estava fent tant camí de més. Quan veia que potser no podria pujar al camí vaig decidir la solució fàcil de pujar unes escales i després baixar fins al camí tot i que crec que no hagués fet falta. Ja un cop a la zona de pedres vaig tenir que donar una volteta per trobar la fita i trobar un camí accessible sense perill d'espinyar-me que va resultar ser l'oposat per on havia entrat. Per sort hi havia botelletes d'aigua i en vaig agafar una per anar bebent durant les 3 següents fites, després ja vaig començar a tornar a córrer una mica. De la 12 a la 13 em vaig intentar orientar amb la brúixola però com no volia escalar, em vaig desviar una mica anant bastant a nivell i no cansant-me tant.

Aquesta tot i que no semblava excessivament complicat trobar el camí vaig intentar anar-me guiant amb la brúixola per les clarianes però no sé perquè jo anava seguint el camí que semblava que havia de seguir però de sobte la brúixola em marcava que estava anant en sentit oposat. Tot i que no hi havia camí sinó només arbres (verd fosc) vaig decidir donar mitja volta i anar esquivant branques fins que vaig trobar un camí. Per sort vaig fer bé i vaig anar a parar al encreuament. Tot cofoi vaig baixar fins la 14 a prop de la bassa i després cap problema fins la 15.

Al principi per arribar a la 16 no veia camí possible que no impliqués una gran volta. En el mapa es podia intuir un petit pas però no es veia clar si s'hi podria passar o no. Com no tenia altra opció vaig decidir provar sort i ni va haver! Sabia que havia de passar per la zona sense arbres però no vaig saber-la trobar a la primera i vaig pujar un talús fins al camp d'oliveres gratuïtament que vaig tenir que tornar a baixar. Els següents passos jo sabia que els havia de fer mirant el sol. Mentre veies el sol anava be, a la que el deixava de veure senyal que m'havia posat al bosc i per tant anava malament. Després d'una estona d'utilitzar aquesta tècnica em va semblar que era un bon moment per resituar-me en el mapa perquè no sabia on estava. Ho vaig intentar durant un parell de minuts però no em vaig aconseguir situar i a la següent cantonada vaig trobar la fita. En Marc criticarà el que vulgui per trobar la fita 17, però a mi em va semblar més fàcil anar a buscar l'asfalt. La veritat ni vaig considerar la opció de córrer a nivell que visiblement és més curta. Jo crec que m'hagués acabat liant i tardant més. Amb la meva opció a més coneixia el camí de tornada i la 18 la vaig trobar sense complicacions

El tram final el vaig trobar bastant senzill, a més ja estava lo suficientment recuperat com per fer-lo corrent a un nivell decent i entrar per la meta com un guanyador. Sortint per la 18 vaig decidir baixar grimpant. Llavors vaig anar fins la escola i un cop a dins la vaig trobar ràpidament a un costat de l'entrada (hi havia varies persones buscant-la a dins pel patí). La següent podia haver anat pel caminet però anava bastant a la idea i ni m'hi vaig fixar i el final ja era senzillet.

Quan vaig haver arribat en Jorditus ja estava allà. Aquest cop m'havia tret 12 minuts. Veig que necessito més resistència si vull fer un paper descent amb els 21B. Per tant aquest diumenge a tornar-hi! A Santa Coloma de Farners! No us perdeu la pròxima crònica que promet ser genial ja que hauré utilitzat l'SportIdent per primer cop i segur que m'hauran passat mil desgràcies ;)

Blanes - I Copa Girona 2007

2007-04-17T21:26:00.000+02:00

Ja tornem a estar aquí! Després d'un temps de relaxació en Llorditus i jo tornem a per feina. I com millor que a prop de casa? La veritat és que personalment he notat aquest mes i mig que he estat sens practicar res d'esport ja que a la primera cantonada ja estava amb la llengua a fora i després de les primeres escales ja caminava.

El principal problema va ser que no vam fer entrenament pre-cursa com és habitual la nit anterior tot i que aquest cop hi anàvem amb dos acompanyants de luxe perquè ens animessin.

Només arribar ja ens vam trobar amb el primer inconvenient: En Llorditus no estava inscrit! Això passa quan un s'apunta a última hora i no rep mail de confirmació :P.

Després de solucionats els problemes inicials em vaig trobar amb en Casanelles! Caram tu! Qui hi havia de dir que mel trobaria aquí! Tot i que ja feia pinta de ser un crack ho vaig poder comprovar quan em va explicar que corria amb una identitat falsa per si ho feia malament deixar en ridícul al noi al qual havia usurpat el nom i si ho feia bé ja s'encarregaria que li canviessin el nom.

La cursa

Abans de començar ja ens fixàvem cap a on sortien els participants de la nostra categoria. La meitat semblava anar recta, l'altra meitat a l'esquerra. Jo vaig optar per la opció que s'emblava millor anant a agafar unes escales que portaven a l'església. Peró a mig camí em va semblar que no hi havia pas (no vaig arribar fins al fons del carrer per comprovar-ho) i vaig decidir anar a la opció segura no fos cas que fes metres en va. La busca per la segona fita va ser un pèl frustrant i més a l'hora de dibuixar-ho ja que no se que coi vaig fer. Diria que vaig anar seguint el barranc i al cap d'uns 5 minuts de vorejar el barranc misteriosament va aparèixer la fita darrera meu, un "expediente X" ja que anant no hi era allà (no només la fita no hi era, sinó tota la zona). Fent el recorregut cap a la 3 vaig experimentar el que seria el preludi de la carrera: Escales! Per sort n'hi havia més de baixada que de pujada (tot i que per arribar a la 4 les tenia que tornar a pujar)

Sortint de la 3 em va venir la temptació de pujar per la zona de bosc blanc que hi havia, però hi havia gent passejant i el tallat era una mica alt i no tenia ganes de fer el ridícul, la volta tampoc era tan llarga. La que si que era llarga era la següent i burro de mi vaig veure una corredora que es dirigia a les escales (que jo no vaig veure) i el primer que vaig pensar era que s'equivocava i entrava en un carrer sense sortida. Per sort la vaig veure sortir de les escales i vaig mirar el mapa i vaig agafar les següents: Fins al castell! No sabia jo que a Blanes hi havia tantes escales! Crec que durant la cursa dec haver pujat/baixat uns 300-400 escalons. Un cop al castell vaig pujar pel dret per no tenir que vorejar-lo i vaig trobar la fita sense problemes. El camí de baixada va costar una mica més però tampoc excessivament. D'aquí fins la zona d'score!

Només entrar a la zona d'Score hi havia unes persones indicant el camí correcte. Jo ja l'anava a cagar per variar quan deien: és per aquí, per aquí! i jo: Segur?? i ells: sisi, tothom i passa. Em van estalviar una mica de volta tot i q la tanca deixava poc lloc per passar. El curiós del cas és que jo no sabia que era Score perquè en el taulell d'informació en un lloc posava que la cursa era tota lineal i en l'altre que hi havia un apartat score. Totes formes anant cap a la 5 vaig veure com un parell de noies es dirigien directament a la 7, em vaig remirar el mapa i dic: Ostia! Score! i rapidament les vaig seguir. La 7 no va oferir gaires problemes. La 6 va ser llarg el camí i no sabia exactament on estava en cap moment però al ser bosc blanc es veia bastant bé des de lluny (Em sembla que vaig baixar més del compte). La 8 i la 9 es trobaven fàcilment amb la brúixola. Però el camí fins la 5 va ser un altre gran desastre!

No sé com m'ho vaig fer però em vaig posar a seguir un camí (No se si el de baix o el de dalt tot i haver marcat el de baix) i quan vaig trobar que era el moment em vaig posar a creuar verd fosc. Total que no parava d'enganxar-me amb enradederes, de punxar-me per tot arreu i de cagar-me amb tot. Creia que la agonia duraria poc, però va poder amb mi i vaig acabar descendint fins al camí per trobar un pas menys accidentat. Vaig estar més estona per trobar una botella plena a la 10 que no pas per trobar la fita en si. I gran error, em vaig beure casi tota l'aigua. Les següents fites van ser amb un gluglu constant per dins.

Aquí em vaig trobar una d'aquelles cruïlles que sempre m'equivoco i com em començo a conèixer i prefereixo estar un rato donant voltes amb la brúixola quietet que no pas córrer amunt i avall per res vaig orientar-me i em vaig dirigir al camí correcte. Tot i que en un hi havia una tanca per cotxes i en l'altra un filferro intraspassable vaig decidir vorejar el filferro pujant al bosc del costat i d'aquí a la 11. Cap a la 12 el camí era bastant obvi però les escales mataven (sort que eren de baixada). Si hagués portat càmera hagués aprofitat per fer fotos als corredors que em trobava pujant-les, seblaven cansats pobrets ;P.

La situació de la fita 13 no m'agradava gaire però un cop allà no semblava que hi hagués perill de patinar i caure a l'aigua, estaria bé saber si algú va relliscar a mode de curiositat :P.

Sortint de la 12 semblava que darrera la caseta dels ¿vigilantes de la playa? hi havia una escalera que pujava, vaig provar però portava a una propietat privada, només em faltava això, escales gratis. Més enllà hi havien més escales que pujaven i com no les vaig agafar, per sort aquestes eren correctes. Semblava que ja s'havia acabat la pujada però encara en quedava una mica més, la veritat és que mai em dedico a mirar les corbes de nivell. A partir d'aquí ja no podia pujar més, qualsevol direcció en la que miraves tots els punts eren més baixos, començava el descens, per la 13 no hi va haver problemes.

De la 13 a la 14 seguim amb la baixada i amb unes quantes escales més. Abans d'arribar a la 14 havia de decidir si anar per baix o per dalt. Com la simbologia deia que estava en un jardí i a la zona de baix no feia pinta d'haver-hi jardins vaig sabiament decidir anar per dalt.

Sortint de la 14 em vaig trobar un símbol estrany en rosa que semblava ser un pas obligat i jo com un soca vaig baixar al port per l'edifici de natació. Poc més enllà em vaig adonar que l'havia tornat a cagar i m'havia tragat una vintena d'escales addicionals al haver de tornar a pujar. Es veia que la següent fita estava entre les roques tot i que les úniques que es veien eren les de La Palomera molt astutament vaig malpensar i comprovar varies vegades que la forma de la Palomera no coincidia. Després d'uns metres pel passeig vaig veure les roques i la fita.

Sortint de la platja vaig trobar-me en Llorditus que ja havia acabat la carrera i estava assentat esperant amb els dos animadors de luxe. La resta era simplement arribar.

En definitiva, una cursa molt cansada on vaig haver de pujar i baixar molt després d'estar casi dos mesos en el "paro". Espero que la pròxima semana per Arenys de munt la cosa vagi millor i aconsegueixi tornar a posar les coses a lloc i quedar per davant en Llordi ;) A veure si aviat aconseguim algun podí tot i que de moment estem a uns 30 minuts dels primers ;P

Escolar-Popular Barcelonés Nord 2007 (Montigalà)

2007-02-12T21:21:00.000+01:00

Ja tenim els SportIdents!!! Ara a veure quan els podrem utilitzar... potser per carnaval ens els podríem posar i disfressar-nos d'orientadors ;). De moment seguim anant de popular en popular fins que no acabi la temporada escaquística.

Aquest dissabte no va ser una excepció i vam tornar a la Frog. Jo m'en vaig en recordar tard que l'endemà teníem cursa i clar... una vegada has demanat queda lleig no beure's-ho. Podríem resumir-ho en molt d'exercici i poques hores de son.

Aquest cop la cursa començava a les 11:00h cosa que és d'agrair. De totes formes vam quedar a les 9:00h per assegurar-nos arribar a temps ja que volíem fer algunes gestions abans de la cursa.

Ens vam dirigir tots 5 cap a Badalona: en Jorditus i l'Anna (la seva germana), dos amics d'ella, l'Anna (no m'he equivocat, les dos es diuen Anna ;P) i en Guillem, i jo! Jo anava amb la predisposició de fer-ho el pitjor que pogués ja que sinó en Marc em diu que no es diverteix llegint la crònica i realment vaig estar apunt de complir els objectius sinó fos perquè algú altre em va superar i la va liar encara més ;).

Abans de començar la cursa i preparat com vaig jo sempre, necessitava anar al Decathlon a comprar el material: un frontal i una brúixola. El frontal no era per aquesta cursa però com mai es sap quan pot aparèixer una nocturna em vaig agafar un model semblant (o el mateix) que el que té en Jorditus. En quant la brúixola... ejem... que dir... no n'hi havia cap que em fes el pes, perquè o eren massa grosses, o tardaven a apuntar el Nord o algun que altre problema, total, que hi havia una que marcava nomes els Punts Cardinals (sense escales ni mariconades per saber la distància) que era bastant estable tot i que tardava una mica a trobar el Nord (tampoc res exagerat) i per 5 €! Llavors perfecte! A més també servia de clauer!

Eren menys 5 i vam aprofitar que anàvem sobrats de temps per anar a visitar a una amiga al bar ja que feia molt que no la vèiem (Petoooons Fàtima ;P). I vam aprofitar que se'ns van fer les 11:15h per anar corrents a la sortida abans no ens eliminessin a mode de prescalfament.

Pim-Pam estic fet un crak!

La primera fita va ser molt senzilla, entre d'altres coses perquè ja l'havíem vista anant i tornant del Decathlon. Per la segona vaig patir un petit ensurt... com veia dos punts negres al plànol i hi havia dos arbres... i a més a més enlloc de llegir la fita 2 estava llegint la 3 que estava en un arbre... doncs em vaig passar una bona estona mirant els dos arbres i pujant i baixant. Però quan vaig veure la roca dic: Òstia! Miro el plànol i sisi estava a la roca. De camí cap a la següent ja estava petat xD. Es que clar tanta pujada... un es vell i ja no pot amb aquests trotes. Doncs per compensar la falta de velocitat vaig pensar: Vinga va provarem de seguir les corbes de nivell en plan professional i l'hauria de trobar. Era conscient que em passaria de llarg sense veure-la, però vaig tenir sort i em va quedar un recorregut bonic. El que espera en Marc està tot just per arribar ;).

Dedicada a en Marc

De la 3 a la 4 la ruta semblava fàcil, estava plena de camins. I aquí és on va arribar el problema! Un cop a l'explanada jo veia més camins dels que hi havia en el mapa i en diferents direccions de les que em marcava la brúixola. Llavors vaig començar correctament i no se perquè vaig decidir enfilar-me per un talús i trobar-me en una mena de camp ple de matolls. Quan portava una estona passejant pels matolls i amb un pagès per allà que em mirava amb mala cara, em vaig adonar que no devia anar bé i vaig buscar com baixar. Cada pas que feia havia d'anar amb extrema precaució ja que no veia el terra i els peus s'enfonsaven una mica massa entre les herbes pel meu gust. Em va costar lo meu retrobar el camí però un cop allà vaig decidir anar endavant seguint camins de forma aleatòria fins que fos capaç de trobar un lloc que pogués reconèixer en el mapa. La veritat és que part de raó té en Marc quan diu que he d'aprendre a llegir corbes de nivell... tot i que a aquest pas abans aprendre morse. Quan finalment vaig desistir i vaig reconèixer que estava totalment perdut vaig retornar al punt inicial on m'havia desorientat, l'explanada (Hi havia uns excursionistes per allà que devien flipar al veure'm córrer amunt i avall). Un cop a l'explanada vaig donar dos voltes sobre mi mateix, dos voltes més ala brúixola i dos al mapa fins estar segur que no m'equivocaria de nou. Aquest cop si que si. Vaig seguir el camí correcte. Em va tranquil·litzar al veure que en Jordi voltava per allà tot i haver sortit 2 minuts abans q jo, encara el podia atrapar!! La fita estava en un costat del tallat, seguint les lleis de Murphy jo vaig baixar per l'altre que curiosament era el més allunyat.

On son les línies de AT?

Ja m'hi havia fixat buscant la 4 que les línies telefòniques i d'AT no estaven marcades. Però de camí cap a la 5 em vaig fer servir de referència per una torre d'AT enorme que hi havia en el camí. Jo em pensava que era la creu marró, però clar, després ho penses i una torre d'AT d'element natural en té poc. Per sort deuria caure aprop de la creu marró que encara no sé que és i després d'uns quants salts de cabra vaig acabar arribat al camí/carretera. No em vaig adonar que m'havia passat fins que no veia la casa aprop, però ho vaig solucionar seguint el tallat fins a veure la fita en el tallat superior. Fins la 6 no vaig tenir gaire problemes, només el creuament de camins de dalt i que em vaig equivocar d'arbre ;P. De camí cap a la 7 no se ben bé com vaig anar a parar al camí, només recordo baixar per una pendent sense camí i plena de pedretes petites, una mena de tallat a la meva dreta i que al arribar a baix estava aprop de un bosc rodejat d'arbres amb una porta metàl·lica enorme que s'obria i sortia un pagès i la tornava a tancar. Suposo que el que he dibuixat és més o menys el que vaig fer. El camí a partir d'aquí era bastant lineal.

Perdut a les runes

Un cop més al arribar al creuament de camins la vaig cagar. I un altre cop sort de la casa que em va fer adonar que anava malament i sàviament vaig poder rectificar. De la 7 a la 8 veureu el que passa quan t'equivoques (en un creuament de camins lògicament) i no hi ha casa (sinó runa). Jo anava tirant tant feliç buscant un element característic com em senyalava la creu del punt 8 (si m'hagués fixat millor hauria vist que era un forat) i quan vaig trobar l'edifici em vaig posar a buscar per allà com un boig. Després de 3 voltes al edifici,vaig mirar a dins i... millor no descriure la porqueria que hi havia. Vaig estar buscant una bona estona, mirant el mapa que més o menys em corresponia amb el que veia fins que vaig sentir gent que estaven buscant la fita 9 i llavors vaig pensar que o ells o jo devíem anar bastant perduts. Vaig seguir mirant pels voltants i res. Ja estava bastant bloquejat i cansat, realment estava pensant en plegar o tornar al passeig d'arbres i refer el camí. Finalment una noia que estava per allà li vaig demanar ajuda i molt amablement em va ajudar. El primer que em va dir era que no tenia el mapa orientat (espero que no veies la brúixola de 5€ xD). Realment el mapa suposo que l'hauria d'anar girant a mesura que corro i no girar-lo cada cop que em paro. Em va indicar on era i jo vaig tardar com uns 5 minuts de refer-me del xoc, realment no creia que m'hagués desviat tant. Finalment també em va dir on havia d'anar ;P. No vaig tenir cap problema per trobar la 8, tornant cap a la 9 estava cansat però vaig córrer com mai degut a un peazo abejorro que em perseguia amb ganes de guerra. La veritat es que de tant passar per llocs raros em van atacar tot de bitxos i ara tinc una mà plena de picades. Totes formes el pitjor va ser quan vaig trobar una aranya pujant-me per la samarreta, amb el pànic que tinc jo a les aranyes!

Tornant a la cursa... la 9 no va tenir gaire complicació perquè poc o molt ja em coneixia la zona. Simplement i hi havia dos arbres i per variar vaig mirar primer el que no era ;P.

Una mica de sort tampoc va malament

Tornant de la 9 cap a la 10 casualment em vaig trobar a en Jorditus que anava més perdut que jo! També em vaig trobar uns cavalls i un altre orientador que em deia que anava bé (si ell sabés...). Aquí la clau era baixar per algun dels camins i arribar a la 10 directament. Jo no se que collons vaig fer que em vaig endinsar un altre cop per entre bardisses i matolls i quan per fi vaig arribar a un camí no sabia on estava o sigui q vaig pensar: aplicaré els nous coneixements! Primer de tot orientar el mapa! Miro direcció a la autopista i miro el mapa i veig que a l'esquerra he de tenir un edifici gros gros! Però... sorpresa! A l'esquerra hi havia la fita! Realment no l'hagués vista si no m'arribo a parar ;P Aquí vaig recuperar una mica de temps. Per sort la resta ja era fàcil.

Blat, blat, blat...

Aquesta era la tirada llarga de la jornada, però no tenia cap complicació. Sense mirar el mapa vaig anar a buscar el pont tot corrent a tota llet: arbre, arbre, arbre, matoll, matoll, matoll, pont, tirón... I si, això de córrer tant em va fer venir una punxada a la cama que em va fer anar caminant uns quants metres, vaig tornar a córrer mica en mica i quan tornava a anar una mica ràpid un altre cop. O sigui que la resta de la cursa no corria tant tot i que al final vaig acabar cansat igual. L'últim recorregut pel parc no tenia gaire secret com podreu veure.

El Parc

Com podeu veure el parc no té molta història, la 12 em vaig confondre una mica amb les pedres i la 17 vaig fer una ziga-zaga perquè a la zona hi havia killus fent sk8. La sorpresa va ser que al arribar encara no hi havia en Jorditus (i va trigar lo seu ;P). Finalment puc estar bastant content d'haver acabat i haver baixat de les dos hores tot i que encara em falta molt per posar-me en forma físicament i encara més per saber-me orientar pel bosc. Espero que la pròxima no em surti tant llarga que aquesta és una rallada impressionant. S'intentarà fer millor el pròxim cop (que em sembla que no serà aviat degut a que s'acaben les de dissabtes :( ).

XVI Trofeu Francesc Mates

2007-01-24T22:09:00.000+01:00

Ja està fet! Ja estem federats! Any nou, vida nova! Finalment veient la nostra gran progressió i resultats vam decidir fer un cop de cap i federar-nos. Degut a la gran quantitat d'ofertes que ens vam fer vam tenir molts de dubtes. Finalment vam decidir fer-ho al Xino-Xano (XXO) tot i que en Jorditus va estar temptat de caure a la temptació ;).

La meva cursa començava el divendres al bikila intentant escollir les millors bambes per l'ocasió. Jo com no en tenia (ni en tinc) ni idea de bambes, vaig deixar que en Marc em revelés la seva experiència i coneixements el dia anterior i em recomanés 3 models diferents. Un cop a la tenda tot era molt diferent de la web, aquests tres models no existien/no els tenien/s'havien acabat/ja no es fabricaven. Total que al final el dependent després de demanar-me dades claus per escollir la bamba va trobar-me la ideal. Una Salomon XA Pro que ara mateix no trobo el model exacte a la web però que són maques o sigui que sinó em serveixen per córrer em serviran per lligar ;).

Aquesta vegada l'entrenament al dia anterior no va ser físic (discoteca) sinó més aviat mental (jugant al Brain Training) el que va funcionar bastant correctament ja que si a mitja cursa estava ja caminant mig-mort (degut als quilos obtinguts aquest Nadal), no em vaig perdre en cap moment (crec que per primer cop en una cursa). Per sort a les 12 (de la nit) encara no dormia, perquè si m'arriba a despertar l'alarma del mòbil per dir-me que era el cumple d'en Marc algú s'hagués emportat bronca dilluns (eh Marta! ;P). Per cert, la "profe" li va fer un fotomuntatge que no té cap desperdici, tots els que entreu a formar part del club el podreu veure ;).

Vam sortir de Tordera a 3/4s de 8 per anar amb temps i que jo pogués deixar les coses. Aquest cop el que no vaig ser puntual vaig ser jo que em vaig aixecar a les 7:40 per problemes tècnics amb el despertador. Vam arribar a destinació una hora abans de la cursa així que vam aprofitar per explorar el terreny una mica. Al veure la cursa ens vam espantar una mica, 6Km! i 25fites! Però aquest és el preu de la fama ;).

En Jorditus sortia 2 minuts abans que jo per lo que jo ja tenia un objectiu clar que era intentar atrapar-lo. En quant al tema brúixoles molt amablement em va cedir la seva ja que jo no en tenia i ell es guiaria per la intuïció i la clau del cotxe que ja estava imantada ;)

Començament acceptable

És per tots ben sabut els meus començaments de cursa catastròfics. Aquesta vegada en canvi va anar bastant millor. La primera fita com tenia por de creuar la clariana sense adonar-me'n vaig decidir pujar fins a veure les pedres de dalt del camí per tenir una referència i atacar la fita per dalt. Es veu que devia perdre bastant de temps perquè la noia que sortia darrera meu em va passar. En les dos següents vaig anar més ràpid tot i que de la 2 a la 3 no em vaig atrevir a anar a nivell pel que pogués arribar a passar. Realment vaig passar a un noi que va picar just abans que jo a la 2 i just després de mi a la 3, per tant no va ser tant dolenta la elecció de ruta.

Ruta turística pels parcs

A partir de la 3 era tot baixada fins la 4. El més fàcil era seguir el "circuit de motocross" que hi havia al costat de la valla d'obres, passar per sota el Pont i creuar el Parc. De la 4 a la 5 no hi havia cap secret, només intentar no caure dins del llac ;P. A la 5 em vaig tenir que parar perquè estava una mica desorientat ja que no reconeixia el que veia en el mapa. El camí fins la 6 no va ser difícil i trobar-la tampoc perquè tenia un noi uns metres endavant que sabia el que es feia. La 7 no se com la vaig trobar perquè jo veia més camins a la realitat que es dibuixats al mapa però com estava en un lloc fàcil de reconèixer tampoc vaig tardar molt. La 8 no va tenir cap complicació. I per afrontar la 9 en un principi volia agafar la carretera principal per poder córrer més ràpid i sense trobar-me gent que estes passejant per allà però finalment vaig rectificar i vaig seguir el camí correcte. Fins aquí trobo que anava bastant bé tot i que ja em notava una mica cansat.

9+1=12??

He de reconèixer que aquí vaig fer bastant el payaso, però no sóc l'únic ;P. No sé perquè em vaig obsessionar en que ara tocava la 12 i vaig anar decidit cap a ella. I un cop arribo la vaig per marcar i dic: Ostia! Aquesta no és la que toca! I jo com a bona persona que sóc no la vaig marcar i vaig fer la ruta de dins el castell marcant la 10 i la 11 (em va costar una mica veure que havia de passar pel pas subterrani). La 11 la vaig picar anant en compte de no disparar el canyó i després vaig tornar ràpidament cap a la 12. Em donava la sensació d'haver perdut molt de temps, però en realitat no era així ja que al castell només si podia entrar per allà i així ja sabia on estava exactament la 12. De camí cap a la 13 em vaig trobar una sorpresa: en Jorditus!! Que fots en direcció contraria??? Es veu que volia fer una volta de reconeixement al castell abans d'endinsar-si per atacar-lo pel punt més feble. Jo vaig seguir fins la 13 i la 14 sense més problemes.

Tornada a començar!

De camí cap a la 15 em vaig trobar la 6 que devia ser d'un altre circuit i just quan semblava que ja arribaves a la meta és quan t'adonés que et falta l'altra mitat del mapa! Baixant cap a la 16 sentia un soroll al bosc de la dreta i em vaig pensant-me que eren abelles vaig fugir ràpidament de la zona (després de la cursa em vaig adonar que era un concurs d'avionetes). Per la 16 vaig tenir moooooolts problemes! Vaig trobar un parell de cops la 23 i no em sabia situar. Tot és degut a que no identificava que els dos camins de terra que jo veia eren els puntets del mapa. Encara em falta una mica de culturilla general de la simbologia. Per anar cap a la 17 anava a sortir del camí de terra pels pilots quan em vaig fixar en el caminet que baixava i vaig seguir per una rasa arran de cementiri fins el camí que em feia arribar a la 17. La 18 no tenia cap secret.

La part difícil

Arribats aquest punt vaig perdre el rumb de la situació totalment. Tant és així que tot i mirar la brúixola vaig començar anant uns metres en sentit contrari i després no sabia molt bé per on estava passant. Pensava que estava passant per el tallat en forma de V ja que no veia que hi havia un camí entre tots els tallats de dalt que era el que jo estava seguint. Això va originar que trobar la fita 19 fos "Mission Impossible". Vaig tenir sort que vaig veure un noi que l'estava picant i vaig aprofitar per anar-hi. De la 19 a la 20 no em va costar gaire i la 21 més que res perquè es veia una pedra enorme i per força la fita havia d'estar allà amagada. Sortint de la 21 em vaig tornar a fer un embolic amb els camins i no els sabia reconèixer amb precisió. Suposo que era degut al cansament sumats amb la pujada que veia que m'esperava. Un bon home que passejava amb el seu gos em va dir: allà allà! Darrera el segon arbust ;)

Que tinc vertigen!

La 23 com ja tenia ben aprés on era no vaig tenir problemes, l'únic que les cames no em responien i el camí fins la 24 va ser completament caminant. I la 24 va ser la més xunga de totes!! Estava situada al costat d'un precipici altíssim i jo amb vertigen!! La veritat és que el cansament va poder amb el vertigen i no em vaig jinyar pas ;P. D'aquí a la 25 esperava una última pujadeta i d'aquí a meta.

Vaig tenir que esperar-me una estona abans no arribés en Jordi que tampoc va tardar massa més. Suposo que em va recuperar bastant de temps des de l'últim cop que ens havíem vist ja que jo havia caminat bastant. Al final jo 1:13 i ell 1:26, encara ens falta molt per millorar!! Fins la propera!

Campionat de Catalunya de Relleus (El Brull)

2006-12-25T17:36:00.000+01:00

Sento el retard d'aquesta crònica però ara que s'acosten festes enlloc de tenir més temps lliure en tinc menys, entre dinars, sopars una cosa i l'altra... A més, a més, des de fa uns dies ja no disposo de l'amabilitat del veí que m'oferia ADSL gratuïta i m'he de moure amb el meu módem-tortuga. Excuses apart, ja sóc aquí!

La preparació per la cursa la nit anterior va ser diferent aquest cop. Enlloc d'anar al nostre local de culte nocturn, vam decidir anar al cine a veure Eragon ja que al estar ambientada en boscos potser ens era útil a l'hora de guiar-nos per aquests paratges. En Jordi va decidir saltar-se l'entrenament el que li va fer baixar el seu rendiment mig.

Les 7:00 A.M. un altre cop! No hi ha motius que impulsin el meu cos a aixecar-me sota de tanta manta, però hi ha forces desconegudes que mica en mica em treuen el pijama i em posen l'equipament de futbolista amb el que haure de córrer (A veure si aquest any els reis es porten bé i em porten roba i bambes més adequades).

Havíem quedat a les 8:00 quarts de nou i jo ben puntual a les 8:00 ja estava a la porta de casa meva esperant. La veritat és que mai he arribat a entendre això de quedar a quarts de X. Què vol dir? Quedar a 1 a 2 o a 3 quarts? Jo que normalment quan dic de quedar una hora és 5 minuts a munt 5 minuts avall, no puc entendre que es quedi a una hora que podria ser mitja hora amunt, mitja hora avall.

Total que a les 7:15 quan les meves extremitats es començaven a congelar vaig decidir que si a les 7:30 no hi havia senyals de vida els hi faria un toc a veure si s'havien oblidat de recollir-me. Es fan les 7:20... i 25.... i 29.... començo a agafar el mòbil per trucar i just en aquell moment arriben!

La aventura comença! Tom-tom-go!

Aquest cop érem 4! En Jordi, En David, La Lisa i jo. Tant la Lisa i en David era la primera cursa que feien per tant vam tenir que fer cinc cèntims de com anava la cosa.

El viatge va ser tot una aventura. Primer per decidir la ruta. Jo com de carreteres gaire idea no en tinc estava a darrera acurrucat escoltant el que deien. Finalment van engegar el Tom-tom que oferia 3 rutes diferents i vam optar per una 4a que em sembla que era la que deia en Jordi. Jo era la primera vegada que veia un Tom-tom i la primera impressió va ser que amb allò no ens podíem perdre però "no es oro todo lo que reluce".

Vam arribar un punt on ens vam desviar una mica de la ruta del programa de forma inconscient però, com seguíem el mateix camí a diferent altura, no ho detectava fins que va ser massa tard. Enlloc d'anar per la C-17 (crec que era aquesta la carretera) vam anar de poble en poble fins a arribar a El Brull, però finalment vam arribar!

La Cursa

Durant el camí cap al punt de sortida vam trobar tot ple de papers penjats amb la foto d'un noi que havia de felicitar a certa noia pel seu aniversari. Si no ho va fer ell ja la felicito jo ;P.

Estàvem tots apuntats al Circuit 7. Tant en Jordi com jo era el nostre acomiadament de la categoria de No Iniciats. A partir del 2007, any nou, categoria nova. I al ser la última s'havia de fer bé. El triangle com veig que va sent costum estava a uns 100-200 metres de la sortida. El que ara no se segur si es obligat passar per allà perquè no hi ha cap fita i segurament no era el camí òptim anar fins el triangle només començar, si algun expert em pot solucionar el dubte...

Per cert, abans que m'he n'oblidi, notareu (o si més no espero que noteu) que en aquesta crònica hi ha menys faltes ortogràfiques. Això no es perquè ne faci menys, sinó perquè cada paraula que escric malament a partir d'ara me la subratlla i estic més estona corregint que no pas escrivint :P

El començament

A diferència de les altres curses aquesta era tipus Score. Això implica dos coses molt importants. Primer, que pots fer les fites en l'ordre que vulguis i segon, però no menys important, que lògicament no estan dibuixades les línies rectes d'una fita en una altra. I més endavant veureu la importància de les línies.

Només començar ens vam dirigir tots al triangle i d'aquí mica en mica tots anaven seguint el camí cap a la fita 1. La meva idea inicial era començar per la fita 10 i acabar per la 15 però com ningú es dirigia cap a la 10 i els principis de cursa no se'm donen gaire bé, vaig decidir anar cap a la 15 primer per situar-me una mica. D'aquí a la 1 era relativament senzill i com ja estava suficientment situat i la 10 encara estava relativament aprop, per no tenir que recular més endavant vaig decidir anar-hi.

La veritat es que aquesta cursa vaig començar força bé ja que de la 10 a la 9 tampoc em va costar gens. Suposo que en tot això influeix el fet que sortíem tots junts i en les primeres fites hi havia gent i eren fàcils de localitzar des de lluny. Però havent fet 4 fites en uns 5 minuts em donava més confiança per les següents.

Aprenent a doblegar el mapa

De la 9 a la 2 l'únic problema va ser que a l'anada no la vaig veure perquè estava darrera un arbre però un cop et giraves la veies clarament. D'aquí el més senzill em va semblar anar fins la 4 pel tallafocs. Una vegada estava a la 4, em vaig trobar en Jordi que em va informar que anés primer a la 3 que estava força lluny. Jo miro el mapa i no trobava la 3! Es veu que havia doblegat el mapa just per la línia blava deixant la 3 a una banda i la 4 a l'altra! (Segurament després de passar per la 4 hagués vist la 3 però això m'hagués suposat perdre un parell de minuts com a mínim). I aquí es veu la importància de les línies que uneixen les fites en el mapa. Al ser score com no n'hi poden haver no vaig veure que cap línia creués per on vaig doblegar el mapa, total, una cosa nova que vaig apendre: a doblegar el mapa correctament.

La veritat és que la 3 tot i estar bastant amagada la vaig trobar ràpidament tot i que l'anada i la tornada em van matar bastant. La 4 estava bastant amagada sota un arbre però tampoc vaig tenir problemes per trobar-la.

La "Gran" Patacada

De la 4 a la 5 em vaig trobar la Lisa i en David que estaven buscant la 4 i després de la 5 em vaig trobar la Lluïsa (ja m'havia avisat que ens veuríem al bosc ;P) i més tard en Jordi que crec que s'havia deixat la 5.

Tant saludar gent em vaig trobar que hi havia un tronc d'arbre una mica sortit i em volia ensenyar a volar. Jo estava baixant bastant ràpid i per tant no tenir res a fer, la hòstia estava assegurada. Vaig tenir suficients reflexes com per girar-me per no clavar les dents al terra, però la velocitat que portava el gir es va convertir en 2 o 3 voltes de campana camí avall. El paper amb les pistes d'on estaven les fites es va literalment volatilitzar, només em va quedar a la mà una petita part amb les pistes de les primeres fites que ja havia fet. Per sort el mapa estava intacte i el meu cos relativament també. Vaig coixejar una estona (que en Jordi va aprofitar per tornar-me a passar) i seguidament vaig seguir el camí. Crec que a la corba em vaig passar de llarg perquè em vaig trobar apartant branques d'arbres.

M'anava trobant en Jordi cada dos per tres. La fita satànica (6-66) ,que em recorda a certa persona que té un Sport-ident satànic també, va costar una miqueta. La veritat és que estava bastant descol·locat i vaig tenir que mirar la brúixola varies vegades.

La següent fita em vaig trobar en el problema que no trobava ruta per arribar-hi que no travessés cap tanca per tant vaig suposar que les tanques es podien travessar i és el que vaig fer. En el creuament de tanques em vaig colar i cap al llac a prendre un bany.

Sortint de la 7 tenia la intuïció que em perdria i efectivament em vaig perdre bastant. Anava veient fites i sense pensar si eren meves hi anava i fins la tercera no la vaig trobar. Si coneixeu els altres circuits, el meu recorregut de la 7 a la 8 va seguint fites d'altres recorreguts. El que no sabia era que a partir de la 7 la cosa aniria a pitjor.

En busca de la fita perduda

El que vaig fer de la 8 a la 11 no té nom (si, estava buscant la 11). Em vaig ben perdre. Suposo que la tanca que hi havia dibuixada al mapa al costat de la gran explanada em pensava que era un camí i que la tanca quedava a l'altre costat de la fita i això em va descol·locar. Això unit que al costat sud de la explanada hi havia un camí (o jo interpretava que era un camí ja que en el mapa no estava dibuixat) em feien pensar que estava en un lloc que no estava. Fins i tot vaig arribar a veure el llac en un punt i quan per fi trobo una fita, miro i veig que era la 15, llavors si que vaig flipar de lo perdut que arribava a estar. A partir d'aquí vaig reprogramar el recorregut i no vaig tenir cap problema per finalitzar.

La meva sorpresa al arribar va ser que no trobava a ningú conegut. Fins al cap d'una estona que va arribar en Jordi que em va acompanyar a curar les ferides de guerra. La Lisa i en David es van fer esperar. I com nosaltres no sabíem que estaven fent el recorregut caminant ens vam començar a preocupar per ells. En Jordi els va anar a buscar pel circuit a veure si els trobava però res, no donaven senyals de vida.

Quan anàvem a activar la alerta roja vam veure a dos persones que s'acostaven al fons caminant i eren ells! ;P Realment va ser molt divertit tot. Fins i tot vaig quedar primer! Que va ser una gran sorpresa que quedéssim els dos tant bé. Tot i que com veureu a la foto el tercer classificat no tardarà molts anys a guanyar-nos si només li vam treure 6 minuts.

L'únic negatiu de la jornada va ser la tornada per una collada plena de esssessssss. Us deixo amb la foto dels guanyadors i una altra foto que havíem de fer abans de marxar ;P Bon Nadal a tot@s els orientador@s!!!

IV Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona

2006-12-11T21:50:00.000+01:00

Erem divendres, s'acostava la 1:00 AM i en Jordi estava acabant el seu entrenament Pre-cursa, jo encara em quedaria un parell d'horetes més entrenant les cames al pub de sempre per poder estar en plena forma al dia següent.

7:00 Riiiingggg!!! Riiiingggg!!! Ostres, només feia 3 hores i mitja que m'havia anat a dormir i ja sonava el despertador. Que dura és la vida del desorientador. Vaig vestir-me esmorçar i a passa una mica de fred esperant en Jordi i l'Anna que em passessin a buscar.

Vam arribar i ja vam tenir els primers problemes per trobar el lloc. El croquis que havia fet en Jordi tenia molt a envejar a qualsevol dels mapes que es dibuixen a primaria. Vam donar una volta i al veure un cotxe amb la senyera dels orientadors el vam seguir.

Realment era alla mateix. Com era bastant aviat vam anar a recollir les targes i vam aprofitar per anar a veure el lloc de sortida abans de deixar res al cotxe (Primer gran error com podeu veure en el mapa). Recollint les targes li van preguntar a l'Anna si era Finlandesa cosa que li va estrenyar perquè em sembla que desconeixia que hi participava la selecció finlandesa. Com encara no estem gaire acostumats als mapes vam optar per la solució de seguir les senyals del camí. Ràpidament vam descobrir el secret de les corbes de nivell, quan ni ha moltes de juntes, malo malo.

Camí de pujada encara estavem bromejant amb l'Anna la seva nacionalitat quan ens va adelantar una finlandesa que feia pinta de pencar molt.

Un cop a dalt el vent bufava molt fort i com havíem de baixar fins l'aparcament (que quedava ben bé a la sortida de la Ronda) i després tornar a pujar pos vam preferir anar baixant per no anar justos de temps. Baixar i tornar a pujar! I jo que ja estava cansat amb la primera pujada.

Vaig aprofitar la segona ascenció per veure si trobava en Marc inscrivint-se i efectivament! (No només fa tard a la feina). Aquest cop portava nous invents a la butxaca màgica! Em va deixar una brúixola que aquest cop em va ser molt més útil, i una cosa que no se com descriure que servia per tenir la tarja per fitxar les fites fixada amb dos dits. Realment aquest invent va ser d'agraïr perquè durant la cursa em va caure tot menys la tarja (i la brúixula).

Vam tornar a pujar fins a dalt de tot on vam trobar la profe que ja feia l'escalfament junt a francesos, finlandesos, nens,... i fins i tot un gos corria per allà! Més tard va arribar un amic que ens venia a veure. Si torna a venir de ben segur que no durà texans. I finalment: la cursa!

L'Anna sortia la primera al minut 18, jo el segon al minut 38 i en Jordi el tercer al 52. El meu principal objectiu era que en Jordi no m'atrapés abans de la primera fita com ja va passar a Girona, semblava fàcil ja que disposava de 14 minuts de marge. No ho vaig aconseguir.

Control 1 (on t'amagués?)

Realment aquest control va ser molt més desesperant que el primer de Girona i aquest cop no tinc excusa. Ja sabia que el triangle no tenia perquè estar al principi. Només surtir del caminet petit no se perquè em pensava que estava al creuament de camins aprop de l'estructura humana(= feta pels homes) i vaig començar-me a animar i animar i vaig baixar pel bosc i vaig veure una fita i hi vaig anar corrents i no era la meva! :'(. La veritat es que el recorregut que vaig fer és irreproduïble. Crec que la fita que vaig trobar enlloc de la 79 era la 89 però més tard em vaig retrobar o això creia! Jo pensava que estava al triangulet on hi havia la fita i estava al que es veu una mica més avall i vinga voltar per allà i no trobar-la. Devia perdre més de 5 minuts allà. Finalment decideixo tornar al començament i tornar a començar de 0 i pel camí em trobo en Jordi! (Objectiu no conseguit!) Obviament ell ja havia trobat la primera fita. De camí de tornada vaig trobar fàcilment l'ansiada fita.

Fites 2 i 3 o perquè no correr cap a la primera fita que veus

La fita 2 la vaig trobar relativament ràpid, el que més em va costar va ser trobar-la en el mapa ja que no séper quin motiu mirava lluny de la 1. La 3, va ser un "caxondeo". Hi havia un punt que havia d'agafar un camí paral·lel al principal i crec que més o menys ho vaig fer bé, el que no vaig fer bé va ser deixar de seguir-lo al veure una fita a baix de tot de la pendent que pensava que podria ser la meva i m'havia situat malament en el mapa jo. Vaig començar a saltar com un cangur intentant no menjar-me cap tronc d'arbre (prou em va costar) i quan vaig arribar quina decepció que no era la meva! (em sembla que en total en tota la cursa vaig trobar 5 o 6 fites que no eren les meves, suposo que si s'inventés una nova modalitat de buscar fites que no tens marcades en el mapa tindria més possibilitats de guanyar). No se com sem va ocórrer tornar a pujar la pendent i vaig arribar junt amb una altra noia que molt cabellarosament vaig deixar marcar primer (en realitat així aprofitava per descansar una mica després del "trote").

Fites 4 i 5: Perquè les imparells són tan difícils?

La 4 va ser pà sucat amb oli, suposo que perquè desde el camí ja vaig veure a alguns que l'estaven marcant, sinó m'hagués costat una mica suposo. De la 4 a la 5 volia intentar seguir una mica les corbes de nivell per posar-me a prova. No era el terreny indicat ni tampoc tenia suficient gana com per anar menjant esbarsers (no, no se com s'escriu :P). La 5 va ser un altre moment apoteosic. Vaig veure un conjunt de cactus pel mig del bosc i em vaig capficar que la representació dels cactus al mapa havia de ser semblant o igual a la de les roques i vaig començar a buscar entre els cactus. Vaig passar-me una bona estona fins que vaig trobar un altre noi que anava tant desorientat com jo i junts vam poder trobar la següent fita. La veritat es que ens anavem separant al principi de cada fita i ens anavem trobant al marcar la següent fins la fita 10 o 11 on en vaig perdre definitivament la pista.

5-6-7-8-Canvi de mapa!

Vaig tornar a fer un rato de cabra que salta por el monte fins baixar al camí. La veritat em vaig tenir que esperar una estona perquè passaven dos avis amb un carretó i al carreto un tronc de uns 5 metres!! Vinga avis que se'ns farà fosc! ;P. La següent fita com ja havia vist estava en la simbologia estava en una cova, però pensava que era a peu de camí i que collons! Un pedruscu que havies de pujar! Jo vaig intentar-ho fer per l'esquerra on les pedres eren petites i patinaven fins que després de varies relliscades i algun petit tall a la mà em vaig donar per vençut i vaig baixar i passar per on anava tothom (l'altra banda). Les fites 7 i 8 eren simplement de seguir el camí. La 7 curiosament hi havia un gos que l'estava mirant amb cara de "que hi fot això aquí on jo haig de pixar?". I el símbol raro de color rosa resulta que enlloc de un pont, com jo em pensava, era on canviaven el mapa.

9-10-11: Bobsleigh

La següent fita no semblava complicada si no fos perquè els matorrals tapaven tota la vista i no s'havies a quina altura et trobaves. La veritat és que la vaig trobar amb força sort. La següent va ser una de les mitiques també. Sense saber molt bé a quin camí em trobava vaig baixar fins trobar els dos arbres. Allà hi havia un conjunt de palets que en el mapa no estaven dibuixats i després de buscar una estona a l'arbre de l'esquerra vaig suposar que no eren aquells on es trobava la fita. Per alla corria un noiet rosset que jo em pensava que deuria ser finlandés i em va preguntar algoo així com: L'has trobat? (Em va semblar curiós la semblança entre aquests dos idiomes tant diferents). Quan finalment vaig trobar el camí correcte i anava a dirigirme cap avall em va semblar sentir el comentari d'uns que baixaven que deien que ja havien trobat la 74, llavors em vaig dirigir amunt :P. I vingui buscar arbres al voltant del camí i l'unic que veia era un a la llunyania. Em vaig fixar en una tanca que em pensava que era la del limit del mapa però resultava ser la de més amunt. Fins que no vaig arribar a dalt de tot no em vaig situar. A partir de llavors va ser baixar per el "rierol" com si fós una cànica o com si practiqués Bobsleigh aturant-me a marcar la fita 74 i corrent inclinat fins a la tanca del final. Em va resultar molt divertit tot i que era concient que a la velocitat que baixava (formant casi 45º d'inclinació amb el terra a les corves) qualsevol ensopegada hagués pogut portar resultats poc desitjats. Al entrar al parc em vaig adonar ràpidament que m'havia desviat i vaig pujar trobant fàcilment la fita 11.

11-12-13-Final de Cursa, incident final

El final pel parc va ser bastant facilet tot i que hi va haver un punt que m'havia perdut completament. Buscant la 12 vaig anar a parar a una zona de columpis que no se ben bé on queda i despres de pujar unes escales llarguetes i atravessar uns matolls vaig veure un mur que va ser la meva salvació. Efectivament el mur rodejava una taula rodona que era fàcil de localitzar en el mapa i estava a prop de la fita. Per no perdre'm de la 12 a la 13 vaig veure que era tot al Nord, llavors brúixula a mà direcció "siempre al Norte"! Vaig cometre el petit error de que al veure una tanca oberta dirigir-m'hi sense pensar-ho i resultava ser la que el número 200 tapava. Ràpidament em vaig incorporar a les instal·lacions esportives i quan ja estava disposat a fer l'sprint final em va donar una amenaça de tirón a la cam que em va fer anar caminant els ultims 100 metres! (La gent es devia pensar que estava cansat, però encara tenia energia per córrer almenys 100 metres més!).

Al final m'esparaven en Jordi i l'Anna. Que havien arribat feia uns 15 minuts o així. L'Anna llàstimosament no va trobar una de les fites del parc i ho va deixar, segurament hagués fet un temps semblant al meu. En Jordi va fer 54:30 i jo 1:28:45, una pallissa :P. Va ser una llàstima que no pensesim en que podiem haver guanyat algun premi ja que al mirar la classificació aquest matí hem vist que en Jordi havia quedat primer!!! Jo quart (que tampoc està malament i més tenint en compte que vaig feruna fita més que en Marc ;P). A partir d'ara potser mirarem la classificació abans de marxar no fós cas... ;P

Fins diumenge a El Brull!

Campionat de Catalunya Nocturn de Curses d'Orientació 2006

2006-11-19T19:35:00.000+01:00

Començo aquest blog (que en realitat ja fa molt de temps que està iniciat però sense penjar-hi cap entrada) perquè crec que tindré la força de voluntat suficient d'escriure una crònica per cada cursa que faci (amb el que m'està costant iniciar la primera potser no arribaré ni a 10). La cursa de Girona no és la primera que disputo però si que és la primera en "solitari", llavors podriem contar-la com la primera i l'altra com una "prova".

En Jorditus i jo surtiem de Tordera a quarts de 4 camí de Girona, havíem d'arribar a la reunió de les 16:30 que ens havien dit que la noia que donava la xerrada ho feia molt bé ;) i valia la pena assistir-hi. Al arribar vam tenir el petit problema que les dos portes d'accés a la Universitat estaven tancades, després de donar voltes amunt i avall, cap a les 16:40, vam preguntar i curiosament la porta estava una mica més amunt de per on miravem, començavem bé la cursa de desorientació.

La xerrada va estar bé però encara quedava una mica abans no comences la cursa (o les inscripcions) així que vam decidir donar una volta a veure si investigavem la zona i pujavem a la muralla, si de pas trobàvem alguna fita... ;P

Vam començar per uns carrerons que ens van portar a unes escales que curiosament portaven a la muralla! Amb ganes de veure bones vistes ràpidament ens vam enfilar en una de les torres de la muralla i en Jorditus que anava a davant... i tant que va tenir bones vistes! Una parella estava fent coses lletges (o no tant lletges) a dalt de tot de la torre i mentre la noia es pujava els pantalons ràpidament just després de sentir-nos i veure'ns nosaltres vam baixar escales avall dissimuladament mentre no paravem de sentir riure a la noia ;P (si per alguna d'aquelles casualitats la parella llegeix això que sàpiga que no va ser premeditat :P).

Vam seguir voltant per la muralla esquivant les zones que jo em negava a passar degut a la meva por a les altures. Al final em vaig acabar enfilant a la torre més alta amb la condició d'anar jo a davant a veure si tornavema trobar premi ;P.

Cap alla les 18:00 vam anar al punt de les inscripcions on ens haviem de reunir amb l'Anna, la germana d'en Jorditus que va tardar uns 20 minuts a arribar (dones...;P). Vam formalitzar les inscripcions i ens vam preparar per la cursa. Jo que no havia trobat a en Marc anava simplement amb una llanterna i el xandal de Catalunya. Però... finalment va apàreixer amb 17 brúixules i 12 frontals!! (aproximadament) ens va deixar un parell de brúxuiles i a mi un frontal que vaig decidir no acceptar perquè creia que em seria mes còmoda la llanterna de mà (Primer gran error)

3...2....1.... Ja! Realment no era la sortida, sino el caminet que et dirigia a la sortida on et donaven molts papers que jo jano savia on posar. Entre la llanterna, el mapa, les pistes de les fites, i el dorsal ja no em quedaven mans per marcar la fulla dels controls a les fites. A més a més no vaig pensar en doblegar el mapa fins passada la meitat de la cursa el que em feia que trobar-me en el mapa em portes 5-10 segons cada vegada que el mirava (cada cruïlla com a mínim).

Passem tot seguit a l'anàlisis sintàctic del meu recorregut:

Sortida --> Fita nº1

Jo sortia 5-6 minuts abans que en Jorditus i la seva germana que farien la cursa junts. Per tant el meu principal objectiu era que no m'atrapessin. A la primera fita ja m'havien adelantat. No se si per error meu o de la organització, m'explicaré. Jo tenia entès que les curses d'orientació comencen al triangle i m'imaginava que només començar jo estava al triangle i no em lligava res amb el mapa, també soca de mi perquè al acabar la carrera vaig mirar-ho detingudament i estava clar que no havia començat al triangle. Així que només atravessar el pas subterrani i pujar les escales vaig començar a buscar la fita al mur de l'esquerra tot i no veure-hi cap pedra. Al cap de un minut vaig decidir seguir recte fins arribar al triangle dibuixat al mapa sense tenir coneixement de que estava alla. Vaig fer el recorregut marcat en la imatge adjunta buscant la fita per totes les pedres (En realitat no se quines vaig mirar i quines no pero diria que vaig mirar-ne unes 3 o 4) fins que al final vaig decidir tornar a baixar a veure si m'orientava o trobava els meus companys. Curiosament mentre baixava vaig veure 3 nois dibuixant un triangle al terra que no vaig entendre per res i em vaig trobar els meus companys que acabaven de sortir. Llavors vaig començar a entendre que aquell triangle que dibuixaven era el triangle del mapa pero tot i així estava tant perdut que vaig tornar a pujar al turonet per una altra banda per on casi no passava i tampoc em va servir de molt. Finalment vaig veure que en Jorditus i l'Anna estaven enfilats per la cara del turó que em faltaven i on curiosament estava la fita i vaig arofitar i la vaig marcar també. Total que entre els nervis de començar i entendre el mapa, el liu amb els papers, que no sabia on estava al principi, una cosa i una altra, una fita que havia de fer en 3 minuts com a molt en vaig tardar uns 15.

Fita nº1 --> Fita nº2

La segona va ser ràpida (i més comparada amb la primera). Anava mirant el mapa sempre que trobava algun element que no havia vist com les escales que baixen en diagonal per comprovar que no m'estés perdent. Però no va tenir cap dificultat. Va ser trobar les escales i veure la fita. Cal dir que a aquestes primeres no mirava que el nombre de fita fós el correcte suposo que perquè tenia força clar que eren aquelles, però a partir de la 8 o la 9 ja ho mirava a totes perquè ja que savia que bon temps no faria com a mínim no equivocar-me ;)

Fita nº2 --> Fita nº3 --> Fita nº4

De la Fita 2 a la 3 no hi havia més complicació que seguir un carreró i veure-la darrera un petit mur. Aquí vaig tenir un parell de problemes tècnics... que una pedreta dins la sabata que si se'm descorda la bamba... i en Jorditus i l'Anna van aprofitar per adelantar-me
De la 3 a la 4 per mi va ser una odissea, em vaig adonar que el llum que portava era molt potent però només iluminava un punt concret, el mapa se'm feia ilegible i quan finalment vaig veure-la em va costar bastant encertar la marca al número que tocava perquè ja sem queien els papers per totes bandes. La veritat es que segurament m'havia d'haver parat a entendre el mapa però al veure linies negres que em semblaven "precipicis" i no veure-hi casi res amb la llinterna em vaig mig "jinyar" i vaig pujar corrents a la 3.

Fita nº3-4 --> Fita nº5

Com ja he dit vaig preferir donar tota la volta que seguir per aquella zona tan fosca, era al principi i no m'importava córrer una mica més del compte (després d'aixó ja no vaig trobar a en Jorditus i l'Anna). Per acabar de montar al número al arribar a la cruïlla estava una mica desorientat i no em corresponia el que veia amb el mapa. Total, que dic: Ara utilitzaré la brúixula com un professional o sigui que em col·loco jo, el mapa i la brúixula, molt bé ara que? Ais que la brúixula no marca cap on ha de marcar, girem-la... res, que la brúixula sempre marca el nord, girem el mapa. Per fi tinc el mapa orientat ara em giro jo, coi ara el mapa torna a estar desorientat, tornem a girar la brúixula... ai nono que havia de girar el mapa. Per fi tot esta correcte... peró no se cap on he d'anar, total que agafo el camí que la meva intuició m'indicava i que als pocs metres ja em semblava erroni, vaig acabar de comprovar-ho i men vaig tornar i pereliminació vaig seguir l'altre i a mesura que avançava em vaig adonar que anava bé :). Aquí podia triar entre pujar en diagonal o el camí fàcil. En un intent de possar-me a prova vaig elegir el camí en diagonal i l'únic error que podia cometre el vaig conseguir realitzar, entrar al carreró sense sortida! Al final vaig arribar a les escales correctes i "joder amb la fita"! Estava envoltada per una banda per un cactus i per l'altra per un mur de metre i mig aproximadament. Entrar-hi va ser fàcil, sortir-ne'n amb la llanterna i tots els papers em va costar alguna rascadeta al genoll i al braç (Els sub-12 que devien fer aquí? Passar pel cactus?)

Fita nº5 --> Fita nº6 --> Fita nº7 --> Fita nº8

Només sortir de la fita 5 vaig perdre el dorsal i no me'n vaig enterar vaig estar divagant breus moments sobre si era necessari o no i com el vaig acabar veient uns metres més enrera el vaig recollir i vaig tenir la genial idea de possar-lo dins el paper de plastic amb el mapa i ja de pas el paparet amb les pistes. Vaig acabar decidint entrar per la part alta del parc que feia menys pendent i quan anava per fitxar em vaig adonar que havia perdut el paper de control!! Realment vaig veure que en la mà tenia les pistes de les fites i el full de control estava amb el mapa, total ja no venia d'un altre minut. Per la fita 7 crec que vaig fer molta i per la 8 tambè una mica, però no em vaig perdre en cap moment com a mínim i les vaig trobar bastant ràpides. Semblava que li agafava "el tranquillo".

Fita nº8 --> Fita nº9 --> Fita nº10

De la 8 a la 9 i després a la 10 va ser relativament sencill, simplement mirava bastant el mapa per saber on estava en tot moment i no perdrem. Intentava seguir els camins més facils de recordar i que menys curves havia de fer i crec que la elecció és prou correcta. Aixó si algunes fites de per aquí (la 7 i la 9 concretament) feien una pudor de pixats... Deu ser el problema de posar-les amagades en racons, que no té perquè ser racons acollidors ;).

Fita nº10 --> Fita nº11 --> Fita nº12 --> Fita nº13 --> Fita nº14

De la 10 a la 11 va ser fàcil, només s'havien d'esquivar turistes. De la 11 a la 12 vaig tenir bastants problemes. Primer vaig equivocar al pujar a les escales de dalt que estava a les de baix i després quan ja estava a la altura correcta enlloc de mirar el mapa per veure exactament on estava vaig començar a donar voltes per la font per un lloc i per un altre abans de no trobar-la. Cal dir que abans de la cursa passejant per aquí n'haviem vist col·locar una que no era nostra però en Jorditus va anar a picar aquella en un primer moment :P. Tot seguit la 13 semblava fàcil pero la vaig estar buscant una mica més amunt del que tocava i al no veure-la se'm va anar enormement l'olla, vaig mirar el mapa al reves i vaig interpretar que deia que era al arbre de dalt i vaig pujar unes 40 escales que despres vaig haver de tornar a baixar al veure que m'havia equivocat. Em va costar bastant de trobar després d'haver baixat. La 14 la vaig fer relativament ràpid tot i que ja començava a estar bastant petat de pujar i baixar escales. I es que això d'entrenar de cursa en cursa quan en fas 2 a l'any no pot pas ser bo.

Fita nº14 --> Fita nº15 --> Fita nº16 --> Fita nº17 --> Fita nº18 --> Final

Per sort per les meves cames l'última part del recorregut era bastant lineal i dificil perdre's. A les escales del 15 al 16 em vaig adonar que les cames ja no em responien i tenia que anar caminant (per pujar-les). Si pengen la foto que em van fer a la meta ja veureu que la llengua m'arribava al terra. Vaig necessitar un parell de botelles d'aigua per recuperar-me i després l'ansiada xocolata desfeta que per alguna cosa haviem vingut a córrer, no? ;) A la meta ens vam trobar la Montse que ens va dir que en Marc encara tardaria mitja hora ben bona a arribar perquè segurament s'hauria perdut (és broma ;P) i com ens quedava un llarg viatge fins a Tordera amb una sessió posterior de salsa (que no va arribar a ser) ens vam pirar fins la següent.

Al ser la primera crònica un s'emociona i ho explica tot. Tot i així em dóna la sensació d'haver-la explicat molt per sobre des del meu punt de vista. Espero no extendrem tant en les següents (perquè n'hi haurà més) i finalment si algú ha arribat fins aquí: Felicitats!