IV Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona

Erem divendres, s'acostava la 1:00 AM i en Jordi estava acabant el seu entrenament Pre-cursa, jo encara em quedaria un parell d'horetes més entrenant les cames al pub de sempre per poder estar en plena forma al dia següent.

7:00 Riiiingggg!!! Riiiingggg!!! Ostres, només feia 3 hores i mitja que m'havia anat a dormir i ja sonava el despertador. Que dura és la vida del desorientador. Vaig vestir-me esmorçar i a passa una mica de fred esperant en Jordi i l'Anna que em passessin a buscar.

Vam arribar i ja vam tenir els primers problemes per trobar el lloc. El croquis que havia fet en Jordi tenia molt a envejar a qualsevol dels mapes que es dibuixen a primaria. Vam donar una volta i al veure un cotxe amb la senyera dels orientadors el vam seguir.

Realment era alla mateix. Com era bastant aviat vam anar a recollir les targes i vam aprofitar per anar a veure el lloc de sortida abans de deixar res al cotxe (Primer gran error com podeu veure en el mapa). Recollint les targes li van preguntar a l'Anna si era Finlandesa cosa que li va estrenyar perquè em sembla que desconeixia que hi participava la selecció finlandesa. Com encara no estem gaire acostumats als mapes vam optar per la solució de seguir les senyals del camí. Ràpidament vam descobrir el secret de les corbes de nivell, quan ni ha moltes de juntes, malo malo.

Camí de pujada encara estavem bromejant amb l'Anna la seva nacionalitat quan ens va adelantar una finlandesa que feia pinta de pencar molt.

Un cop a dalt el vent bufava molt fort i com havíem de baixar fins l'aparcament (que quedava ben bé a la sortida de la Ronda) i després tornar a pujar pos vam preferir anar baixant per no anar justos de temps. Baixar i tornar a pujar! I jo que ja estava cansat amb la primera pujada.

Vaig aprofitar la segona ascenció per veure si trobava en Marc inscrivint-se i efectivament! (No només fa tard a la feina). Aquest cop portava nous invents a la butxaca màgica! Em va deixar una brúixola que aquest cop em va ser molt més útil, i una cosa que no se com descriure que servia per tenir la tarja per fitxar les fites fixada amb dos dits. Realment aquest invent va ser d'agraïr perquè durant la cursa em va caure tot menys la tarja (i la brúixula).

Vam tornar a pujar fins a dalt de tot on vam trobar la profe que ja feia l'escalfament junt a francesos, finlandesos, nens,... i fins i tot un gos corria per allà! Més tard va arribar un amic que ens venia a veure. Si torna a venir de ben segur que no durà texans. I finalment: la cursa!

L'Anna sortia la primera al minut 18, jo el segon al minut 38 i en Jordi el tercer al 52. El meu principal objectiu era que en Jordi no m'atrapés abans de la primera fita com ja va passar a Girona, semblava fàcil ja que disposava de 14 minuts de marge. No ho vaig aconseguir.

Control 1 (on t'amagués?)

Realment aquest control va ser molt més desesperant que el primer de Girona i aquest cop no tinc excusa. Ja sabia que el triangle no tenia perquè estar al principi. Només surtir del caminet petit no se perquè em pensava que estava al creuament de camins aprop de l'estructura humana(= feta pels homes) i vaig començar-me a animar i animar i vaig baixar pel bosc i vaig veure una fita i hi vaig anar corrents i no era la meva! :'(. La veritat es que el recorregut que vaig fer és irreproduïble. Crec que la fita que vaig trobar enlloc de la 79 era la 89 però més tard em vaig retrobar o això creia! Jo pensava que estava al triangulet on hi havia la fita i estava al que es veu una mica més avall i vinga voltar per allà i no trobar-la. Devia perdre més de 5 minuts allà. Finalment decideixo tornar al començament i tornar a començar de 0 i pel camí em trobo en Jordi! (Objectiu no conseguit!) Obviament ell ja havia trobat la primera fita. De camí de tornada vaig trobar fàcilment l'ansiada fita.

Fites 2 i 3 o perquè no correr cap a la primera fita que veus

La fita 2 la vaig trobar relativament ràpid, el que més em va costar va ser trobar-la en el mapa ja que no séper quin motiu mirava lluny de la 1. La 3, va ser un "caxondeo". Hi havia un punt que havia d'agafar un camí paral·lel al principal i crec que més o menys ho vaig fer bé, el que no vaig fer bé va ser deixar de seguir-lo al veure una fita a baix de tot de la pendent que pensava que podria ser la meva i m'havia situat malament en el mapa jo. Vaig començar a saltar com un cangur intentant no menjar-me cap tronc d'arbre (prou em va costar) i quan vaig arribar quina decepció que no era la meva! (em sembla que en total en tota la cursa vaig trobar 5 o 6 fites que no eren les meves, suposo que si s'inventés una nova modalitat de buscar fites que no tens marcades en el mapa tindria més possibilitats de guanyar). No se com sem va ocórrer tornar a pujar la pendent i vaig arribar junt amb una altra noia que molt cabellarosament vaig deixar marcar primer (en realitat així aprofitava per descansar una mica després del "trote").

Fites 4 i 5: Perquè les imparells són tan difícils?

La 4 va ser pà sucat amb oli, suposo que perquè desde el camí ja vaig veure a alguns que l'estaven marcant, sinó m'hagués costat una mica suposo. De la 4 a la 5 volia intentar seguir una mica les corbes de nivell per posar-me a prova. No era el terreny indicat ni tampoc tenia suficient gana com per anar menjant esbarsers (no, no se com s'escriu :P). La 5 va ser un altre moment apoteosic. Vaig veure un conjunt de cactus pel mig del bosc i em vaig capficar que la representació dels cactus al mapa havia de ser semblant o igual a la de les roques i vaig començar a buscar entre els cactus. Vaig passar-me una bona estona fins que vaig trobar un altre noi que anava tant desorientat com jo i junts vam poder trobar la següent fita. La veritat es que ens anavem separant al principi de cada fita i ens anavem trobant al marcar la següent fins la fita 10 o 11 on en vaig perdre definitivament la pista.

5-6-7-8-Canvi de mapa!

Vaig tornar a fer un rato de cabra que salta por el monte fins baixar al camí. La veritat em vaig tenir que esperar una estona perquè passaven dos avis amb un carretó i al carreto un tronc de uns 5 metres!! Vinga avis que se'ns farà fosc! ;P. La següent fita com ja havia vist estava en la simbologia estava en una cova, però pensava que era a peu de camí i que collons! Un pedruscu que havies de pujar! Jo vaig intentar-ho fer per l'esquerra on les pedres eren petites i patinaven fins que després de varies relliscades i algun petit tall a la mà em vaig donar per vençut i vaig baixar i passar per on anava tothom (l'altra banda). Les fites 7 i 8 eren simplement de seguir el camí. La 7 curiosament hi havia un gos que l'estava mirant amb cara de "que hi fot això aquí on jo haig de pixar?". I el símbol raro de color rosa resulta que enlloc de un pont, com jo em pensava, era on canviaven el mapa.

9-10-11: Bobsleigh

La següent fita no semblava complicada si no fos perquè els matorrals tapaven tota la vista i no s'havies a quina altura et trobaves. La veritat és que la vaig trobar amb força sort. La següent va ser una de les mitiques també. Sense saber molt bé a quin camí em trobava vaig baixar fins trobar els dos arbres. Allà hi havia un conjunt de palets que en el mapa no estaven dibuixats i després de buscar una estona a l'arbre de l'esquerra vaig suposar que no eren aquells on es trobava la fita. Per alla corria un noiet rosset que jo em pensava que deuria ser finlandés i em va preguntar algoo així com: L'has trobat? (Em va semblar curiós la semblança entre aquests dos idiomes tant diferents). Quan finalment vaig trobar el camí correcte i anava a dirigirme cap avall em va semblar sentir el comentari d'uns que baixaven que deien que ja havien trobat la 74, llavors em vaig dirigir amunt :P. I vingui buscar arbres al voltant del camí i l'unic que veia era un a la llunyania. Em vaig fixar en una tanca que em pensava que era la del limit del mapa però resultava ser la de més amunt. Fins que no vaig arribar a dalt de tot no em vaig situar. A partir de llavors va ser baixar per el "rierol" com si fós una cànica o com si practiqués Bobsleigh aturant-me a marcar la fita 74 i corrent inclinat fins a la tanca del final. Em va resultar molt divertit tot i que era concient que a la velocitat que baixava (formant casi 45º d'inclinació amb el terra a les corves) qualsevol ensopegada hagués pogut portar resultats poc desitjats. Al entrar al parc em vaig adonar ràpidament que m'havia desviat i vaig pujar trobant fàcilment la fita 11.

11-12-13-Final de Cursa, incident final

El final pel parc va ser bastant facilet tot i que hi va haver un punt que m'havia perdut completament. Buscant la 12 vaig anar a parar a una zona de columpis que no se ben bé on queda i despres de pujar unes escales llarguetes i atravessar uns matolls vaig veure un mur que va ser la meva salvació. Efectivament el mur rodejava una taula rodona que era fàcil de localitzar en el mapa i estava a prop de la fita. Per no perdre'm de la 12 a la 13 vaig veure que era tot al Nord, llavors brúixula a mà direcció "siempre al Norte"! Vaig cometre el petit error de que al veure una tanca oberta dirigir-m'hi sense pensar-ho i resultava ser la que el número 200 tapava. Ràpidament em vaig incorporar a les instal·lacions esportives i quan ja estava disposat a fer l'sprint final em va donar una amenaça de tirón a la cam que em va fer anar caminant els ultims 100 metres! (La gent es devia pensar que estava cansat, però encara tenia energia per córrer almenys 100 metres més!).

Al final m'esparaven en Jordi i l'Anna. Que havien arribat feia uns 15 minuts o així. L'Anna llàstimosament no va trobar una de les fites del parc i ho va deixar, segurament hagués fet un temps semblant al meu. En Jordi va fer 54:30 i jo 1:28:45, una pallissa :P. Va ser una llàstima que no pensesim en que podiem haver guanyat algun premi ja que al mirar la classificació aquest matí hem vist que en Jordi havia quedat primer!!! Jo quart (que tampoc està malament i més tenint en compte que vaig feruna fita més que en Marc ;P). A partir d'ara potser mirarem la classificació abans de marxar no fós cas... ;P

Fins diumenge a El Brull!