Blanes - I Copa Girona 2007

Ja tornem a estar aquí! Després d'un temps de relaxació en Llorditus i jo tornem a per feina. I com millor que a prop de casa? La veritat és que personalment he notat aquest mes i mig que he estat sens practicar res d'esport ja que a la primera cantonada ja estava amb la llengua a fora i després de les primeres escales ja caminava.

El principal problema va ser que no vam fer entrenament pre-cursa com és habitual la nit anterior tot i que aquest cop hi anàvem amb dos acompanyants de luxe perquè ens animessin.

Només arribar ja ens vam trobar amb el primer inconvenient: En Llorditus no estava inscrit! Això passa quan un s'apunta a última hora i no rep mail de confirmació :P.

Després de solucionats els problemes inicials em vaig trobar amb en Casanelles! Caram tu! Qui hi havia de dir que mel trobaria aquí! Tot i que ja feia pinta de ser un crack ho vaig poder comprovar quan em va explicar que corria amb una identitat falsa per si ho feia malament deixar en ridícul al noi al qual havia usurpat el nom i si ho feia bé ja s'encarregaria que li canviessin el nom.

La cursa

Abans de començar ja ens fixàvem cap a on sortien els participants de la nostra categoria. La meitat semblava anar recta, l'altra meitat a l'esquerra. Jo vaig optar per la opció que s'emblava millor anant a agafar unes escales que portaven a l'església. Peró a mig camí em va semblar que no hi havia pas (no vaig arribar fins al fons del carrer per comprovar-ho) i vaig decidir anar a la opció segura no fos cas que fes metres en va. La busca per la segona fita va ser un pèl frustrant i més a l'hora de dibuixar-ho ja que no se que coi vaig fer. Diria que vaig anar seguint el barranc i al cap d'uns 5 minuts de vorejar el barranc misteriosament va aparèixer la fita darrera meu, un "expediente X" ja que anant no hi era allà (no només la fita no hi era, sinó tota la zona). Fent el recorregut cap a la 3 vaig experimentar el que seria el preludi de la carrera: Escales! Per sort n'hi havia més de baixada que de pujada (tot i que per arribar a la 4 les tenia que tornar a pujar)

Sortint de la 3 em va venir la temptació de pujar per la zona de bosc blanc que hi havia, però hi havia gent passejant i el tallat era una mica alt i no tenia ganes de fer el ridícul, la volta tampoc era tan llarga. La que si que era llarga era la següent i burro de mi vaig veure una corredora que es dirigia a les escales (que jo no vaig veure) i el primer que vaig pensar era que s'equivocava i entrava en un carrer sense sortida. Per sort la vaig veure sortir de les escales i vaig mirar el mapa i vaig agafar les següents: Fins al castell! No sabia jo que a Blanes hi havia tantes escales! Crec que durant la cursa dec haver pujat/baixat uns 300-400 escalons. Un cop al castell vaig pujar pel dret per no tenir que vorejar-lo i vaig trobar la fita sense problemes. El camí de baixada va costar una mica més però tampoc excessivament. D'aquí fins la zona d'score!


Només entrar a la zona d'Score hi havia unes persones indicant el camí correcte. Jo ja l'anava a cagar per variar quan deien: és per aquí, per aquí! i jo: Segur?? i ells: sisi, tothom i passa. Em van estalviar una mica de volta tot i q la tanca deixava poc lloc per passar. El curiós del cas és que jo no sabia que era Score perquè en el taulell d'informació en un lloc posava que la cursa era tota lineal i en l'altre que hi havia un apartat score. Totes formes anant cap a la 5 vaig veure com un parell de noies es dirigien directament a la 7, em vaig remirar el mapa i dic: Ostia! Score! i rapidament les vaig seguir. La 7 no va oferir gaires problemes. La 6 va ser llarg el camí i no sabia exactament on estava en cap moment però al ser bosc blanc es veia bastant bé des de lluny (Em sembla que vaig baixar més del compte). La 8 i la 9 es trobaven fàcilment amb la brúixola. Però el camí fins la 5 va ser un altre gran desastre!

No sé com m'ho vaig fer però em vaig posar a seguir un camí (No se si el de baix o el de dalt tot i haver marcat el de baix) i quan vaig trobar que era el moment em vaig posar a creuar verd fosc. Total que no parava d'enganxar-me amb enradederes, de punxar-me per tot arreu i de cagar-me amb tot. Creia que la agonia duraria poc, però va poder amb mi i vaig acabar descendint fins al camí per trobar un pas menys accidentat. Vaig estar més estona per trobar una botella plena a la 10 que no pas per trobar la fita en si. I gran error, em vaig beure casi tota l'aigua. Les següents fites van ser amb un gluglu constant per dins.

Aquí em vaig trobar una d'aquelles cruïlles que sempre m'equivoco i com em començo a conèixer i prefereixo estar un rato donant voltes amb la brúixola quietet que no pas córrer amunt i avall per res vaig orientar-me i em vaig dirigir al camí correcte. Tot i que en un hi havia una tanca per cotxes i en l'altra un filferro intraspassable vaig decidir vorejar el filferro pujant al bosc del costat i d'aquí a la 11. Cap a la 12 el camí era bastant obvi però les escales mataven (sort que eren de baixada). Si hagués portat càmera hagués aprofitat per fer fotos als corredors que em trobava pujant-les, seblaven cansats pobrets ;P.

La situació de la fita 13 no m'agradava gaire però un cop allà no semblava que hi hagués perill de patinar i caure a l'aigua, estaria bé saber si algú va relliscar a mode de curiositat :P.

Sortint de la 12 semblava que darrera la caseta dels ¿vigilantes de la playa? hi havia una escalera que pujava, vaig provar però portava a una propietat privada, només em faltava això, escales gratis. Més enllà hi havien més escales que pujaven i com no les vaig agafar, per sort aquestes eren correctes. Semblava que ja s'havia acabat la pujada però encara en quedava una mica més, la veritat és que mai em dedico a mirar les corbes de nivell. A partir d'aquí ja no podia pujar més, qualsevol direcció en la que miraves tots els punts eren més baixos, començava el descens, per la 13 no hi va haver problemes.

De la 13 a la 14 seguim amb la baixada i amb unes quantes escales més. Abans d'arribar a la 14 havia de decidir si anar per baix o per dalt. Com la simbologia deia que estava en un jardí i a la zona de baix no feia pinta d'haver-hi jardins vaig sabiament decidir anar per dalt.

Sortint de la 14 em vaig trobar un símbol estrany en rosa que semblava ser un pas obligat i jo com un soca vaig baixar al port per l'edifici de natació. Poc més enllà em vaig adonar que l'havia tornat a cagar i m'havia tragat una vintena d'escales addicionals al haver de tornar a pujar. Es veia que la següent fita estava entre les roques tot i que les úniques que es veien eren les de La Palomera molt astutament vaig malpensar i comprovar varies vegades que la forma de la Palomera no coincidia. Després d'uns metres pel passeig vaig veure les roques i la fita.

Sortint de la platja vaig trobar-me en Llorditus que ja havia acabat la carrera i estava assentat esperant amb els dos animadors de luxe. La resta era simplement arribar.

En definitiva, una cursa molt cansada on vaig haver de pujar i baixar molt després d'estar casi dos mesos en el "paro". Espero que la pròxima semana per Arenys de munt la cosa vagi millor i aconsegueixi tornar a posar les coses a lloc i quedar per davant en Llordi ;) A veure si aviat aconseguim algun podí tot i que de moment estem a uns 30 minuts dels primers ;P