Santa Coloma de Farners

Aquest cop tocava anar a córrer sol. No podia quedar pitjor que en Jorditus com ja va sent normal últimament però la falta de pressió tampoc em va fer fer una bona cursa. He aprofitat el pont per descansar i per això la crònica arriba amb una mica de retràs. Però tenint en compte que aquest cap de setmana no correré, llavors no passa res :P.

Nomes començar havia d'anar a buscar una fita al riu i per tant ja que havia de baixar al riu, el primer camí que vaig veure que mi podia portar el vaig seguir. No recordo perquè (la veritat és que hi ha moltes coses de la cursa que no recordo) però vaig tornar a pujar (suposo que pel riu anava molt lent) i vaig baixar uns metres enllà per un altre talús. Allà el riu si que hi corria aigua per tant això em feia anar més lent fins arribar a un punt que em semblava que ja no podia seguir i vaig tornar a pujar a sobre els marges per finalment tornar a baixar a picar la fita. Tots i aquests petits contratemps la primera part del circuit (fins la fita 8) em va anar crec que molt bé.

La fita 2 només recordo que la vaig trobar ràpid i hi vaig entrar per l'oest. La fita 3 em va costar una mica i al no trobar-la entre els matolls finalment vaig decidir remuntar al camí i intentar-la divisar des de allà cosa que va ser bastant més ràpida. La 4 era simplement anar seguint el camí i la 5 sortir del bosquet aquest ple de sotabosc i anar al de l'illa de davant molt més net i fàcil de córrer.

Dirigint-me cap a la 6 ja em vaig començar a cansar ja que era córrer i en pujada :P No em puc queixar gaire per aquest tema ja que cansar-me ho vaig fer poc ja que estava més estona buscant que no pas corrent. Ara mateix no recordo on la vaig trobar, però em dona la sensació que no em va costar molt. La 7 va ser un mon... jo vaig seguir la línia vermella fins la següent fita i després de escalar un parell de talussos i fer equilibris per camins de troncs vaig aconseguir trobar-la! Però miro el número i no era el que tocava! Acabava de trobar la 13 enlloc de la 7. Miro el mapa de nou i efectivament la línia creuava la 13 i anava cap a la 7. O sigui q vaig tornar cap al camí fins a la primera rasa q vaig trobar (que no se quina és del mapa, jo em pensava que la correcte), però al veure que era molt llarga vaig suposar que no seria aquella i vaig baixar fins trobar-ne'n una altra, que tampoc era i finalment una tercera que si! :)

La 8 era simplement córrer. Cap al final vaig decidir passar pel riu perquè estava sec però va arribar un moment que ja no es podia seguir més i vaig remuntar al bosc per més tard tornar a baixar. I fins aquí bé, és més sortint de la 8 pel camí particular fins a arribar al bosc també tot molt bé. Però un cop a dins del bosc no em pregunteu que coi vaig fer perquè simplement no ho sé. El camí que vaig agafar aparentment es perdia i no es veia en quin moment deixava de ser camí. Jo vaig començar a entrar pels boscos a veure si per casualitat la trobava, m'intentava anar resituant cada vegada i cada vegada em semblava fer-ho fins moure'm uns metres que després veia que no. Em va semblar sentir uns matolls movent-se molt i pensant que m'atacaria un animal salvatge vaig canviar de zona. Finalment un dels cops que vaig entrar al bosc vaig trobar la fita! I per tant ja podia anar cap a la 10! Jo crec que vaig perdre com 15 minuts aquí (res comparat amb el que m'esperava).

El camí que vaig fer fins la 9 a mi em sembla immillorable tot i que en Marc diu que hagués preferit passar pels matolls per anar més recte (No crec pas que m'hagués adelantat :P). I ara la segona gran cagada de la cursa! Molt pitjor que la primera. Realment no se com se'm va passar el creuament. És més em vaig adonar que algo raro passava ja que no hi havia camí que seguís endavant quan vaig girar a la dreta. També quan portava una estona anant recte notava que algo raro passava amb els colors del mapa ja que el bosc que tenia a la dreta semblava impenetrable enlloc de blanc. I com no veia gaires camins (com a mínim no els que havia de veure) vaig decidir guiar-me per les corbes de nivell i intentar buscar la fita quan arribés al punt més alt. Però clar el punt més alt en el camí que jo estava fent era casi casi fins arribar a la zona de cases on m'esperava un RodBailer (o com s'escrigui). I allà em vaig començar a adonar que alguna cosa anava malament. Ràpidament vaig girar cap a la dreta fins arribar al camí correcte. Ara la cosa ja semblava més fàcil, el segon camí a mà esquerra. I això vaig fer, sense adonar-me que em vaig posar al riu que estava sec. Em vaig adonar que alguna cosa no anava bé veient que tenia talussos a banda i banda. Per tant vaig tornar a mirar el mapa i em vaig enfilar entre matolls i esbarçers per picar la fita. Ja que havia sobreviscut a la escalada vaig decidir baixar per allà mateix (i tambè vaig sobreviure al descens).

Buscant la 12 havia de pujar un altre talús i el camí més fácil de pujar portava a la 13 que em trobava ja per segona vegada. De la 13 a la 12 em va ser proa fácil amb brúixola a mà. Per tant com la 13 ja l'havia trobat un parell de cops i n'acabava de venir vaig pensar… bah! No necessito ni mapa ni brúixola i em vaig posar a córrer en direcció contraria fins que em vaig adonar que portava massa tros i encara no havia trobat res. Em vaig començar a desesperar i a donar volts per allà com si fos un buscador de bolets. Pensant que m'havia anat massa a l'oest vaig buscar-la per la part est. Al cap d'una estona vaig reconèixer un camí i cap al fons semblava que hi havia 2 o 3 persones o sigui que allà devia estar la 13 i efectivament allà estava. Em sembla que en aquests moments només volia acabar perquè era conscient de lo desastrós que ho estava fent. Per si no n'hi havia prou encara en tenia preparada una altra.

Em vaig intentar guiar amb la brúixola de la 13 fins l'encreuament de camins i la veritat pensava que se m'havia donat proa bé ja que el vaig trobar a la primera (poc sabia que no era el correcte). Seguint el camí vaig baixar a l'esquerra quan vaig creure que la situació o requeria i vaig anar a parar en el que semblava un camí riu. La veritat es que no se si vaig seguir per curiositat, per desafiar l'atzar o perquè sentia a gent córrer per allà. Però la veritat és que vaig seguir fins que el riu era intransitable. Arribats a aquest punt vaig mirar al mapa i vaig corroborar que definitivament estava perdut i estava cansat. Com el camí de tornada em semblava llarg i tenia ganes de perdrem més vaig pujar per qualsevol banda i al veure que no trobava cap camí em vaig veure temptat de tornar a baixar. Finalment vaig fer el millor que podia haver fet des d'un principi. Vaig anar a buscar les cases. Un cop allà em vaig començar a situar fins a arribar als voltants de on creia jo que hi havia d'haver la fita i després d'una extensa busca amb mapa no la vaig trobar. Ja mig desesperat sense saber que fer vaig decidir donar una volta per allà sense mapa a veure si hi havia més sort, sinó possiblement és que ja haurien començat a retirar les fites hi hauria d'anar plegant. Hi va haver sort i la vaig trobar en un sot ple d'aigua.

Les dos últimes fart com estava però gens cansat ja perquè portava estona buscant enlloc de córrer les vaig fent ben ràpid seguint el camí que creia més ràpid i senzill. Finalment no vaig queda últim però poc li va faltar. Espero que la pròxima cursa enmig del bosc no em perdi tant si no qualsevol dia aniré a parar al cau del porc senglar sense adonar-me'n.