Campionat de Catalunya Nocturn de Curses d'Orientació 2006

Començo aquest blog (que en realitat ja fa molt de temps que està iniciat però sense penjar-hi cap entrada) perquè crec que tindré la força de voluntat suficient d'escriure una crònica per cada cursa que faci (amb el que m'està costant iniciar la primera potser no arribaré ni a 10). La cursa de Girona no és la primera que disputo però si que és la primera en "solitari", llavors podriem contar-la com la primera i l'altra com una "prova".

En Jorditus i jo surtiem de Tordera a quarts de 4 camí de Girona, havíem d'arribar a la reunió de les 16:30 que ens havien dit que la noia que donava la xerrada ho feia molt bé ;) i valia la pena assistir-hi. Al arribar vam tenir el petit problema que les dos portes d'accés a la Universitat estaven tancades, després de donar voltes amunt i avall, cap a les 16:40, vam preguntar i curiosament la porta estava una mica més amunt de per on miravem, començavem bé la cursa de desorientació.

La xerrada va estar bé però encara quedava una mica abans no comences la cursa (o les inscripcions) així que vam decidir donar una volta a veure si investigavem la zona i pujavem a la muralla, si de pas trobàvem alguna fita... ;P

Vam començar per uns carrerons que ens van portar a unes escales que curiosament portaven a la muralla! Amb ganes de veure bones vistes ràpidament ens vam enfilar en una de les torres de la muralla i en Jorditus que anava a davant... i tant que va tenir bones vistes! Una parella estava fent coses lletges (o no tant lletges) a dalt de tot de la torre i mentre la noia es pujava els pantalons ràpidament just després de sentir-nos i veure'ns nosaltres vam baixar escales avall dissimuladament mentre no paravem de sentir riure a la noia ;P (si per alguna d'aquelles casualitats la parella llegeix això que sàpiga que no va ser premeditat :P).

Vam seguir voltant per la muralla esquivant les zones que jo em negava a passar degut a la meva por a les altures. Al final em vaig acabar enfilant a la torre més alta amb la condició d'anar jo a davant a veure si tornavema trobar premi ;P.

Cap alla les 18:00 vam anar al punt de les inscripcions on ens haviem de reunir amb l'Anna, la germana d'en Jorditus que va tardar uns 20 minuts a arribar (dones...;P). Vam formalitzar les inscripcions i ens vam preparar per la cursa. Jo que no havia trobat a en Marc anava simplement amb una llanterna i el xandal de Catalunya. Però... finalment va apàreixer amb 17 brúixules i 12 frontals!! (aproximadament) ens va deixar un parell de brúxuiles i a mi un frontal que vaig decidir no acceptar perquè creia que em seria mes còmoda la llanterna de mà (Primer gran error)

3...2....1.... Ja! Realment no era la sortida, sino el caminet que et dirigia a la sortida on et donaven molts papers que jo jano savia on posar. Entre la llanterna, el mapa, les pistes de les fites, i el dorsal ja no em quedaven mans per marcar la fulla dels controls a les fites. A més a més no vaig pensar en doblegar el mapa fins passada la meitat de la cursa el que em feia que trobar-me en el mapa em portes 5-10 segons cada vegada que el mirava (cada cruïlla com a mínim).

Passem tot seguit a l'anàlisis sintàctic del meu recorregut:

Sortida --> Fita nº1

Jo sortia 5-6 minuts abans que en Jorditus i la seva germana que farien la cursa junts. Per tant el meu principal objectiu era que no m'atrapessin. A la primera fita ja m'havien adelantat. No se si per error meu o de la organització, m'explicaré. Jo tenia entès que les curses d'orientació comencen al triangle i m'imaginava que només començar jo estava al triangle i no em lligava res amb el mapa, també soca de mi perquè al acabar la carrera vaig mirar-ho detingudament i estava clar que no havia començat al triangle. Així que només atravessar el pas subterrani i pujar les escales vaig començar a buscar la fita al mur de l'esquerra tot i no veure-hi cap pedra. Al cap de un minut vaig decidir seguir recte fins arribar al triangle dibuixat al mapa sense tenir coneixement de que estava alla. Vaig fer el recorregut marcat en la imatge adjunta buscant la fita per totes les pedres (En realitat no se quines vaig mirar i quines no pero diria que vaig mirar-ne unes 3 o 4) fins que al final vaig decidir tornar a baixar a veure si m'orientava o trobava els meus companys. Curiosament mentre baixava vaig veure 3 nois dibuixant un triangle al terra que no vaig entendre per res i em vaig trobar els meus companys que acabaven de sortir. Llavors vaig començar a entendre que aquell triangle que dibuixaven era el triangle del mapa pero tot i així estava tant perdut que vaig tornar a pujar al turonet per una altra banda per on casi no passava i tampoc em va servir de molt. Finalment vaig veure que en Jorditus i l'Anna estaven enfilats per la cara del turó que em faltaven i on curiosament estava la fita i vaig arofitar i la vaig marcar també. Total que entre els nervis de començar i entendre el mapa, el liu amb els papers, que no sabia on estava al principi, una cosa i una altra, una fita que havia de fer en 3 minuts com a molt en vaig tardar uns 15.

Fita nº1 --> Fita nº2

La segona va ser ràpida (i més comparada amb la primera). Anava mirant el mapa sempre que trobava algun element que no havia vist com les escales que baixen en diagonal per comprovar que no m'estés perdent. Però no va tenir cap dificultat. Va ser trobar les escales i veure la fita. Cal dir que a aquestes primeres no mirava que el nombre de fita fós el correcte suposo que perquè tenia força clar que eren aquelles, però a partir de la 8 o la 9 ja ho mirava a totes perquè ja que savia que bon temps no faria com a mínim no equivocar-me ;)

Fita nº2 --> Fita nº3 --> Fita nº4

De la Fita 2 a la 3 no hi havia més complicació que seguir un carreró i veure-la darrera un petit mur. Aquí vaig tenir un parell de problemes tècnics... que una pedreta dins la sabata que si se'm descorda la bamba... i en Jorditus i l'Anna van aprofitar per adelantar-me
De la 3 a la 4 per mi va ser una odissea, em vaig adonar que el llum que portava era molt potent però només iluminava un punt concret, el mapa se'm feia ilegible i quan finalment vaig veure-la em va costar bastant encertar la marca al número que tocava perquè ja sem queien els papers per totes bandes. La veritat es que segurament m'havia d'haver parat a entendre el mapa però al veure linies negres que em semblaven "precipicis" i no veure-hi casi res amb la llinterna em vaig mig "jinyar" i vaig pujar corrents a la 3.

Fita nº3-4 --> Fita nº5

Com ja he dit vaig preferir donar tota la volta que seguir per aquella zona tan fosca, era al principi i no m'importava córrer una mica més del compte (després d'aixó ja no vaig trobar a en Jorditus i l'Anna). Per acabar de montar al número al arribar a la cruïlla estava una mica desorientat i no em corresponia el que veia amb el mapa. Total, que dic: Ara utilitzaré la brúixula com un professional o sigui que em col·loco jo, el mapa i la brúixula, molt bé ara que? Ais que la brúixula no marca cap on ha de marcar, girem-la... res, que la brúixula sempre marca el nord, girem el mapa. Per fi tinc el mapa orientat ara em giro jo, coi ara el mapa torna a estar desorientat, tornem a girar la brúixula... ai nono que havia de girar el mapa. Per fi tot esta correcte... peró no se cap on he d'anar, total que agafo el camí que la meva intuició m'indicava i que als pocs metres ja em semblava erroni, vaig acabar de comprovar-ho i men vaig tornar i pereliminació vaig seguir l'altre i a mesura que avançava em vaig adonar que anava bé :). Aquí podia triar entre pujar en diagonal o el camí fàcil. En un intent de possar-me a prova vaig elegir el camí en diagonal i l'únic error que podia cometre el vaig conseguir realitzar, entrar al carreró sense sortida! Al final vaig arribar a les escales correctes i "joder amb la fita"! Estava envoltada per una banda per un cactus i per l'altra per un mur de metre i mig aproximadament. Entrar-hi va ser fàcil, sortir-ne'n amb la llanterna i tots els papers em va costar alguna rascadeta al genoll i al braç (Els sub-12 que devien fer aquí? Passar pel cactus?)

Fita nº5 --> Fita nº6 --> Fita nº7 --> Fita nº8

Només sortir de la fita 5 vaig perdre el dorsal i no me'n vaig enterar vaig estar divagant breus moments sobre si era necessari o no i com el vaig acabar veient uns metres més enrera el vaig recollir i vaig tenir la genial idea de possar-lo dins el paper de plastic amb el mapa i ja de pas el paparet amb les pistes. Vaig acabar decidint entrar per la part alta del parc que feia menys pendent i quan anava per fitxar em vaig adonar que havia perdut el paper de control!! Realment vaig veure que en la mà tenia les pistes de les fites i el full de control estava amb el mapa, total ja no venia d'un altre minut. Per la fita 7 crec que vaig fer molta i per la 8 tambè una mica, però no em vaig perdre en cap moment com a mínim i les vaig trobar bastant ràpides. Semblava que li agafava "el tranquillo".

Fita nº8 --> Fita nº9 --> Fita nº10

De la 8 a la 9 i després a la 10 va ser relativament sencill, simplement mirava bastant el mapa per saber on estava en tot moment i no perdrem. Intentava seguir els camins més facils de recordar i que menys curves havia de fer i crec que la elecció és prou correcta. Aixó si algunes fites de per aquí (la 7 i la 9 concretament) feien una pudor de pixats... Deu ser el problema de posar-les amagades en racons, que no té perquè ser racons acollidors ;).



Fita nº10 --> Fita nº11 --> Fita nº12 --> Fita nº13 --> Fita nº14

De la 10 a la 11 va ser fàcil, només s'havien d'esquivar turistes. De la 11 a la 12 vaig tenir bastants problemes. Primer vaig equivocar al pujar a les escales de dalt que estava a les de baix i després quan ja estava a la altura correcta enlloc de mirar el mapa per veure exactament on estava vaig començar a donar voltes per la font per un lloc i per un altre abans de no trobar-la. Cal dir que abans de la cursa passejant per aquí n'haviem vist col·locar una que no era nostra però en Jorditus va anar a picar aquella en un primer moment :P. Tot seguit la 13 semblava fàcil pero la vaig estar buscant una mica més amunt del que tocava i al no veure-la se'm va anar enormement l'olla, vaig mirar el mapa al reves i vaig interpretar que deia que era al arbre de dalt i vaig pujar unes 40 escales que despres vaig haver de tornar a baixar al veure que m'havia equivocat. Em va costar bastant de trobar després d'haver baixat. La 14 la vaig fer relativament ràpid tot i que ja començava a estar bastant petat de pujar i baixar escales. I es que això d'entrenar de cursa en cursa quan en fas 2 a l'any no pot pas ser bo.

Fita nº14 --> Fita nº15 --> Fita nº16 --> Fita nº17 --> Fita nº18 --> Final

Per sort per les meves cames l'última part del recorregut era bastant lineal i dificil perdre's. A les escales del 15 al 16 em vaig adonar que les cames ja no em responien i tenia que anar caminant (per pujar-les). Si pengen la foto que em van fer a la meta ja veureu que la llengua m'arribava al terra. Vaig necessitar un parell de botelles d'aigua per recuperar-me i després l'ansiada xocolata desfeta que per alguna cosa haviem vingut a córrer, no? ;) A la meta ens vam trobar la Montse que ens va dir que en Marc encara tardaria mitja hora ben bona a arribar perquè segurament s'hauria perdut (és broma ;P) i com ens quedava un llarg viatge fins a Tordera amb una sessió posterior de salsa (que no va arribar a ser) ens vam pirar fins la següent.

Al ser la primera crònica un s'emociona i ho explica tot. Tot i així em dóna la sensació d'haver-la explicat molt per sobre des del meu punt de vista. Espero no extendrem tant en les següents (perquè n'hi haurà més) i finalment si algú ha arribat fins aquí: Felicitats!