XVI Trofeu Francesc Mates

Ja està fet! Ja estem federats! Any nou, vida nova! Finalment veient la nostra gran progressió i resultats vam decidir fer un cop de cap i federar-nos. Degut a la gran quantitat d'ofertes que ens vam fer vam tenir molts de dubtes. Finalment vam decidir fer-ho al Xino-Xano (XXO) tot i que en Jorditus va estar temptat de caure a la temptació ;).

La meva cursa començava el divendres al bikila intentant escollir les millors bambes per l'ocasió. Jo com no en tenia (ni en tinc) ni idea de bambes, vaig deixar que en Marc em revelés la seva experiència i coneixements el dia anterior i em recomanés 3 models diferents. Un cop a la tenda tot era molt diferent de la web, aquests tres models no existien/no els tenien/s'havien acabat/ja no es fabricaven. Total que al final el dependent després de demanar-me dades claus per escollir la bamba va trobar-me la ideal. Una Salomon XA Pro que ara mateix no trobo el model exacte a la web però que són maques o sigui que sinó em serveixen per córrer em serviran per lligar ;).

Aquesta vegada l'entrenament al dia anterior no va ser físic (discoteca) sinó més aviat mental (jugant al Brain Training) el que va funcionar bastant correctament ja que si a mitja cursa estava ja caminant mig-mort (degut als quilos obtinguts aquest Nadal), no em vaig perdre en cap moment (crec que per primer cop en una cursa). Per sort a les 12 (de la nit) encara no dormia, perquè si m'arriba a despertar l'alarma del mòbil per dir-me que era el cumple d'en Marc algú s'hagués emportat bronca dilluns (eh Marta! ;P). Per cert, la "profe" li va fer un fotomuntatge que no té cap desperdici, tots els que entreu a formar part del club el podreu veure ;).

Vam sortir de Tordera a 3/4s de 8 per anar amb temps i que jo pogués deixar les coses. Aquest cop el que no vaig ser puntual vaig ser jo que em vaig aixecar a les 7:40 per problemes tècnics amb el despertador. Vam arribar a destinació una hora abans de la cursa així que vam aprofitar per explorar el terreny una mica. Al veure la cursa ens vam espantar una mica, 6Km! i 25fites! Però aquest és el preu de la fama ;).

En Jorditus sortia 2 minuts abans que jo per lo que jo ja tenia un objectiu clar que era intentar atrapar-lo. En quant al tema brúixoles molt amablement em va cedir la seva ja que jo no en tenia i ell es guiaria per la intuïció i la clau del cotxe que ja estava imantada ;)

Començament acceptable

És per tots ben sabut els meus començaments de cursa catastròfics. Aquesta vegada en canvi va anar bastant millor. La primera fita com tenia por de creuar la clariana sense adonar-me'n vaig decidir pujar fins a veure les pedres de dalt del camí per tenir una referència i atacar la fita per dalt. Es veu que devia perdre bastant de temps perquè la noia que sortia darrera meu em va passar. En les dos següents vaig anar més ràpid tot i que de la 2 a la 3 no em vaig atrevir a anar a nivell pel que pogués arribar a passar. Realment vaig passar a un noi que va picar just abans que jo a la 2 i just després de mi a la 3, per tant no va ser tant dolenta la elecció de ruta.

Ruta turística pels parcs

A partir de la 3 era tot baixada fins la 4. El més fàcil era seguir el "circuit de motocross" que hi havia al costat de la valla d'obres, passar per sota el Pont i creuar el Parc. De la 4 a la 5 no hi havia cap secret, només intentar no caure dins del llac ;P. A la 5 em vaig tenir que parar perquè estava una mica desorientat ja que no reconeixia el que veia en el mapa. El camí fins la 6 no va ser difícil i trobar-la tampoc perquè tenia un noi uns metres endavant que sabia el que es feia. La 7 no se com la vaig trobar perquè jo veia més camins a la realitat que es dibuixats al mapa però com estava en un lloc fàcil de reconèixer tampoc vaig tardar molt. La 8 no va tenir cap complicació. I per afrontar la 9 en un principi volia agafar la carretera principal per poder córrer més ràpid i sense trobar-me gent que estes passejant per allà però finalment vaig rectificar i vaig seguir el camí correcte. Fins aquí trobo que anava bastant bé tot i que ja em notava una mica cansat.

9+1=12??

He de reconèixer que aquí vaig fer bastant el payaso, però no sóc l'únic ;P. No sé perquè em vaig obsessionar en que ara tocava la 12 i vaig anar decidit cap a ella. I un cop arribo la vaig per marcar i dic: Ostia! Aquesta no és la que toca! I jo com a bona persona que sóc no la vaig marcar i vaig fer la ruta de dins el castell marcant la 10 i la 11 (em va costar una mica veure que havia de passar pel pas subterrani). La 11 la vaig picar anant en compte de no disparar el canyó i després vaig tornar ràpidament cap a la 12. Em donava la sensació d'haver perdut molt de temps, però en realitat no era així ja que al castell només si podia entrar per allà i així ja sabia on estava exactament la 12. De camí cap a la 13 em vaig trobar una sorpresa: en Jorditus!! Que fots en direcció contraria??? Es veu que volia fer una volta de reconeixement al castell abans d'endinsar-si per atacar-lo pel punt més feble. Jo vaig seguir fins la 13 i la 14 sense més problemes.

Tornada a començar!

De camí cap a la 15 em vaig trobar la 6 que devia ser d'un altre circuit i just quan semblava que ja arribaves a la meta és quan t'adonés que et falta l'altra mitat del mapa! Baixant cap a la 16 sentia un soroll al bosc de la dreta i em vaig pensant-me que eren abelles vaig fugir ràpidament de la zona (després de la cursa em vaig adonar que era un concurs d'avionetes). Per la 16 vaig tenir moooooolts problemes! Vaig trobar un parell de cops la 23 i no em sabia situar. Tot és degut a que no identificava que els dos camins de terra que jo veia eren els puntets del mapa. Encara em falta una mica de culturilla general de la simbologia. Per anar cap a la 17 anava a sortir del camí de terra pels pilots quan em vaig fixar en el caminet que baixava i vaig seguir per una rasa arran de cementiri fins el camí que em feia arribar a la 17. La 18 no tenia cap secret.

La part difícil

Arribats aquest punt vaig perdre el rumb de la situació totalment. Tant és així que tot i mirar la brúixola vaig començar anant uns metres en sentit contrari i després no sabia molt bé per on estava passant. Pensava que estava passant per el tallat en forma de V ja que no veia que hi havia un camí entre tots els tallats de dalt que era el que jo estava seguint. Això va originar que trobar la fita 19 fos "Mission Impossible". Vaig tenir sort que vaig veure un noi que l'estava picant i vaig aprofitar per anar-hi. De la 19 a la 20 no em va costar gaire i la 21 més que res perquè es veia una pedra enorme i per força la fita havia d'estar allà amagada. Sortint de la 21 em vaig tornar a fer un embolic amb els camins i no els sabia reconèixer amb precisió. Suposo que era degut al cansament sumats amb la pujada que veia que m'esperava. Un bon home que passejava amb el seu gos em va dir: allà allà! Darrera el segon arbust ;)

Que tinc vertigen!

La 23 com ja tenia ben aprés on era no vaig tenir problemes, l'únic que les cames no em responien i el camí fins la 24 va ser completament caminant. I la 24 va ser la més xunga de totes!! Estava situada al costat d'un precipici altíssim i jo amb vertigen!! La veritat és que el cansament va poder amb el vertigen i no em vaig jinyar pas ;P. D'aquí a la 25 esperava una última pujadeta i d'aquí a meta.

Vaig tenir que esperar-me una estona abans no arribés en Jordi que tampoc va tardar massa més. Suposo que em va recuperar bastant de temps des de l'últim cop que ens havíem vist ja que jo havia caminat bastant. Al final jo 1:13 i ell 1:26, encara ens falta molt per millorar!! Fins la propera!