Campionat de Catalunya de Relleus (El Brull)

Sento el retard d'aquesta crònica però ara que s'acosten festes enlloc de tenir més temps lliure en tinc menys, entre dinars, sopars una cosa i l'altra... A més, a més, des de fa uns dies ja no disposo de l'amabilitat del veí que m'oferia ADSL gratuïta i m'he de moure amb el meu módem-tortuga. Excuses apart, ja sóc aquí!

La preparació per la cursa la nit anterior va ser diferent aquest cop. Enlloc d'anar al nostre local de culte nocturn, vam decidir anar al cine a veure Eragon ja que al estar ambientada en boscos potser ens era útil a l'hora de guiar-nos per aquests paratges. En Jordi va decidir saltar-se l'entrenament el que li va fer baixar el seu rendiment mig.

Les 7:00 A.M. un altre cop! No hi ha motius que impulsin el meu cos a aixecar-me sota de tanta manta, però hi ha forces desconegudes que mica en mica em treuen el pijama i em posen l'equipament de futbolista amb el que haure de córrer (A veure si aquest any els reis es porten bé i em porten roba i bambes més adequades).

Havíem quedat a les 8:00 quarts de nou i jo ben puntual a les 8:00 ja estava a la porta de casa meva esperant. La veritat és que mai he arribat a entendre això de quedar a quarts de X. Què vol dir? Quedar a 1 a 2 o a 3 quarts? Jo que normalment quan dic de quedar una hora és 5 minuts a munt 5 minuts avall, no puc entendre que es quedi a una hora que podria ser mitja hora amunt, mitja hora avall.

Total que a les 7:15 quan les meves extremitats es començaven a congelar vaig decidir que si a les 7:30 no hi havia senyals de vida els hi faria un toc a veure si s'havien oblidat de recollir-me. Es fan les 7:20... i 25.... i 29.... començo a agafar el mòbil per trucar i just en aquell moment arriben!

La aventura comença! Tom-tom-go!

Aquest cop érem 4! En Jordi, En David, La Lisa i jo. Tant la Lisa i en David era la primera cursa que feien per tant vam tenir que fer cinc cèntims de com anava la cosa.

El viatge va ser tot una aventura. Primer per decidir la ruta. Jo com de carreteres gaire idea no en tinc estava a darrera acurrucat escoltant el que deien. Finalment van engegar el Tom-tom que oferia 3 rutes diferents i vam optar per una 4a que em sembla que era la que deia en Jordi. Jo era la primera vegada que veia un Tom-tom i la primera impressió va ser que amb allò no ens podíem perdre però "no es oro todo lo que reluce".

Vam arribar un punt on ens vam desviar una mica de la ruta del programa de forma inconscient però, com seguíem el mateix camí a diferent altura, no ho detectava fins que va ser massa tard. Enlloc d'anar per la C-17 (crec que era aquesta la carretera) vam anar de poble en poble fins a arribar a El Brull, però finalment vam arribar!

La Cursa

Durant el camí cap al punt de sortida vam trobar tot ple de papers penjats amb la foto d'un noi que havia de felicitar a certa noia pel seu aniversari. Si no ho va fer ell ja la felicito jo ;P.

Estàvem tots apuntats al Circuit 7. Tant en Jordi com jo era el nostre acomiadament de la categoria de No Iniciats. A partir del 2007, any nou, categoria nova. I al ser la última s'havia de fer bé. El triangle com veig que va sent costum estava a uns 100-200 metres de la sortida. El que ara no se segur si es obligat passar per allà perquè no hi ha cap fita i segurament no era el camí òptim anar fins el triangle només començar, si algun expert em pot solucionar el dubte...

Per cert, abans que m'he n'oblidi, notareu (o si més no espero que noteu) que en aquesta crònica hi ha menys faltes ortogràfiques. Això no es perquè ne faci menys, sinó perquè cada paraula que escric malament a partir d'ara me la subratlla i estic més estona corregint que no pas escrivint :P

El començament

A diferència de les altres curses aquesta era tipus Score. Això implica dos coses molt importants. Primer, que pots fer les fites en l'ordre que vulguis i segon, però no menys important, que lògicament no estan dibuixades les línies rectes d'una fita en una altra. I més endavant veureu la importància de les línies.

Només començar ens vam dirigir tots al triangle i d'aquí mica en mica tots anaven seguint el camí cap a la fita 1. La meva idea inicial era començar per la fita 10 i acabar per la 15 però com ningú es dirigia cap a la 10 i els principis de cursa no se'm donen gaire bé, vaig decidir anar cap a la 15 primer per situar-me una mica. D'aquí a la 1 era relativament senzill i com ja estava suficientment situat i la 10 encara estava relativament aprop, per no tenir que recular més endavant vaig decidir anar-hi.

La veritat es que aquesta cursa vaig començar força bé ja que de la 10 a la 9 tampoc em va costar gens. Suposo que en tot això influeix el fet que sortíem tots junts i en les primeres fites hi havia gent i eren fàcils de localitzar des de lluny. Però havent fet 4 fites en uns 5 minuts em donava més confiança per les següents.

Aprenent a doblegar el mapa

De la 9 a la 2 l'únic problema va ser que a l'anada no la vaig veure perquè estava darrera un arbre però un cop et giraves la veies clarament. D'aquí el més senzill em va semblar anar fins la 4 pel tallafocs. Una vegada estava a la 4, em vaig trobar en Jordi que em va informar que anés primer a la 3 que estava força lluny. Jo miro el mapa i no trobava la 3! Es veu que havia doblegat el mapa just per la línia blava deixant la 3 a una banda i la 4 a l'altra! (Segurament després de passar per la 4 hagués vist la 3 però això m'hagués suposat perdre un parell de minuts com a mínim). I aquí es veu la importància de les línies que uneixen les fites en el mapa. Al ser score com no n'hi poden haver no vaig veure que cap línia creués per on vaig doblegar el mapa, total, una cosa nova que vaig apendre: a doblegar el mapa correctament.

La veritat és que la 3 tot i estar bastant amagada la vaig trobar ràpidament tot i que l'anada i la tornada em van matar bastant. La 4 estava bastant amagada sota un arbre però tampoc vaig tenir problemes per trobar-la.

La "Gran" Patacada

De la 4 a la 5 em vaig trobar la Lisa i en David que estaven buscant la 4 i després de la 5 em vaig trobar la Lluïsa (ja m'havia avisat que ens veuríem al bosc ;P) i més tard en Jordi que crec que s'havia deixat la 5.

Tant saludar gent em vaig trobar que hi havia un tronc d'arbre una mica sortit i em volia ensenyar a volar. Jo estava baixant bastant ràpid i per tant no tenir res a fer, la hòstia estava assegurada. Vaig tenir suficients reflexes com per girar-me per no clavar les dents al terra, però la velocitat que portava el gir es va convertir en 2 o 3 voltes de campana camí avall. El paper amb les pistes d'on estaven les fites es va literalment volatilitzar, només em va quedar a la mà una petita part amb les pistes de les primeres fites que ja havia fet. Per sort el mapa estava intacte i el meu cos relativament també. Vaig coixejar una estona (que en Jordi va aprofitar per tornar-me a passar) i seguidament vaig seguir el camí. Crec que a la corba em vaig passar de llarg perquè em vaig trobar apartant branques d'arbres.

M'anava trobant en Jordi cada dos per tres. La fita satànica (6-66) ,que em recorda a certa persona que té un Sport-ident satànic també, va costar una miqueta. La veritat és que estava bastant descol·locat i vaig tenir que mirar la brúixola varies vegades.

La següent fita em vaig trobar en el problema que no trobava ruta per arribar-hi que no travessés cap tanca per tant vaig suposar que les tanques es podien travessar i és el que vaig fer. En el creuament de tanques em vaig colar i cap al llac a prendre un bany.

Sortint de la 7 tenia la intuïció que em perdria i efectivament em vaig perdre bastant. Anava veient fites i sense pensar si eren meves hi anava i fins la tercera no la vaig trobar. Si coneixeu els altres circuits, el meu recorregut de la 7 a la 8 va seguint fites d'altres recorreguts. El que no sabia era que a partir de la 7 la cosa aniria a pitjor.

En busca de la fita perduda

El que vaig fer de la 8 a la 11 no té nom (si, estava buscant la 11). Em vaig ben perdre. Suposo que la tanca que hi havia dibuixada al mapa al costat de la gran explanada em pensava que era un camí i que la tanca quedava a l'altre costat de la fita i això em va descol·locar. Això unit que al costat sud de la explanada hi havia un camí (o jo interpretava que era un camí ja que en el mapa no estava dibuixat) em feien pensar que estava en un lloc que no estava. Fins i tot vaig arribar a veure el llac en un punt i quan per fi trobo una fita, miro i veig que era la 15, llavors si que vaig flipar de lo perdut que arribava a estar. A partir d'aquí vaig reprogramar el recorregut i no vaig tenir cap problema per finalitzar.

La meva sorpresa al arribar va ser que no trobava a ningú conegut. Fins al cap d'una estona que va arribar en Jordi que em va acompanyar a curar les ferides de guerra. La Lisa i en David es van fer esperar. I com nosaltres no sabíem que estaven fent el recorregut caminant ens vam començar a preocupar per ells. En Jordi els va anar a buscar pel circuit a veure si els trobava però res, no donaven senyals de vida.

Quan anàvem a activar la alerta roja vam veure a dos persones que s'acostaven al fons caminant i eren ells! ;P Realment va ser molt divertit tot. Fins i tot vaig quedar primer! Que va ser una gran sorpresa que quedéssim els dos tant bé. Tot i que com veureu a la foto el tercer classificat no tardarà molts anys a guanyar-nos si només li vam treure 6 minuts.

L'únic negatiu de la jornada va ser la tornada per una collada plena de esssessssss. Us deixo amb la foto dels guanyadors i una altra foto que havíem de fer abans de marxar ;P Bon Nadal a tot@s els orientador@s!!!

IV Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona

Erem divendres, s'acostava la 1:00 AM i en Jordi estava acabant el seu entrenament Pre-cursa, jo encara em quedaria un parell d'horetes més entrenant les cames al pub de sempre per poder estar en plena forma al dia següent.

7:00 Riiiingggg!!! Riiiingggg!!! Ostres, només feia 3 hores i mitja que m'havia anat a dormir i ja sonava el despertador. Que dura és la vida del desorientador. Vaig vestir-me esmorçar i a passa una mica de fred esperant en Jordi i l'Anna que em passessin a buscar.

Vam arribar i ja vam tenir els primers problemes per trobar el lloc. El croquis que havia fet en Jordi tenia molt a envejar a qualsevol dels mapes que es dibuixen a primaria. Vam donar una volta i al veure un cotxe amb la senyera dels orientadors el vam seguir.

Realment era alla mateix. Com era bastant aviat vam anar a recollir les targes i vam aprofitar per anar a veure el lloc de sortida abans de deixar res al cotxe (Primer gran error com podeu veure en el mapa). Recollint les targes li van preguntar a l'Anna si era Finlandesa cosa que li va estrenyar perquè em sembla que desconeixia que hi participava la selecció finlandesa. Com encara no estem gaire acostumats als mapes vam optar per la solució de seguir les senyals del camí. Ràpidament vam descobrir el secret de les corbes de nivell, quan ni ha moltes de juntes, malo malo.

Camí de pujada encara estavem bromejant amb l'Anna la seva nacionalitat quan ens va adelantar una finlandesa que feia pinta de pencar molt.

Un cop a dalt el vent bufava molt fort i com havíem de baixar fins l'aparcament (que quedava ben bé a la sortida de la Ronda) i després tornar a pujar pos vam preferir anar baixant per no anar justos de temps. Baixar i tornar a pujar! I jo que ja estava cansat amb la primera pujada.

Vaig aprofitar la segona ascenció per veure si trobava en Marc inscrivint-se i efectivament! (No només fa tard a la feina). Aquest cop portava nous invents a la butxaca màgica! Em va deixar una brúixola que aquest cop em va ser molt més útil, i una cosa que no se com descriure que servia per tenir la tarja per fitxar les fites fixada amb dos dits. Realment aquest invent va ser d'agraïr perquè durant la cursa em va caure tot menys la tarja (i la brúixula).

Vam tornar a pujar fins a dalt de tot on vam trobar la profe que ja feia l'escalfament junt a francesos, finlandesos, nens,... i fins i tot un gos corria per allà! Més tard va arribar un amic que ens venia a veure. Si torna a venir de ben segur que no durà texans. I finalment: la cursa!

L'Anna sortia la primera al minut 18, jo el segon al minut 38 i en Jordi el tercer al 52. El meu principal objectiu era que en Jordi no m'atrapés abans de la primera fita com ja va passar a Girona, semblava fàcil ja que disposava de 14 minuts de marge. No ho vaig aconseguir.

Control 1 (on t'amagués?)

Realment aquest control va ser molt més desesperant que el primer de Girona i aquest cop no tinc excusa. Ja sabia que el triangle no tenia perquè estar al principi. Només surtir del caminet petit no se perquè em pensava que estava al creuament de camins aprop de l'estructura humana(= feta pels homes) i vaig començar-me a animar i animar i vaig baixar pel bosc i vaig veure una fita i hi vaig anar corrents i no era la meva! :'(. La veritat es que el recorregut que vaig fer és irreproduïble. Crec que la fita que vaig trobar enlloc de la 79 era la 89 però més tard em vaig retrobar o això creia! Jo pensava que estava al triangulet on hi havia la fita i estava al que es veu una mica més avall i vinga voltar per allà i no trobar-la. Devia perdre més de 5 minuts allà. Finalment decideixo tornar al començament i tornar a començar de 0 i pel camí em trobo en Jordi! (Objectiu no conseguit!) Obviament ell ja havia trobat la primera fita. De camí de tornada vaig trobar fàcilment l'ansiada fita.

Fites 2 i 3 o perquè no correr cap a la primera fita que veus

La fita 2 la vaig trobar relativament ràpid, el que més em va costar va ser trobar-la en el mapa ja que no séper quin motiu mirava lluny de la 1. La 3, va ser un "caxondeo". Hi havia un punt que havia d'agafar un camí paral·lel al principal i crec que més o menys ho vaig fer bé, el que no vaig fer bé va ser deixar de seguir-lo al veure una fita a baix de tot de la pendent que pensava que podria ser la meva i m'havia situat malament en el mapa jo. Vaig començar a saltar com un cangur intentant no menjar-me cap tronc d'arbre (prou em va costar) i quan vaig arribar quina decepció que no era la meva! (em sembla que en total en tota la cursa vaig trobar 5 o 6 fites que no eren les meves, suposo que si s'inventés una nova modalitat de buscar fites que no tens marcades en el mapa tindria més possibilitats de guanyar). No se com sem va ocórrer tornar a pujar la pendent i vaig arribar junt amb una altra noia que molt cabellarosament vaig deixar marcar primer (en realitat així aprofitava per descansar una mica després del "trote").

Fites 4 i 5: Perquè les imparells són tan difícils?

La 4 va ser pà sucat amb oli, suposo que perquè desde el camí ja vaig veure a alguns que l'estaven marcant, sinó m'hagués costat una mica suposo. De la 4 a la 5 volia intentar seguir una mica les corbes de nivell per posar-me a prova. No era el terreny indicat ni tampoc tenia suficient gana com per anar menjant esbarsers (no, no se com s'escriu :P). La 5 va ser un altre moment apoteosic. Vaig veure un conjunt de cactus pel mig del bosc i em vaig capficar que la representació dels cactus al mapa havia de ser semblant o igual a la de les roques i vaig començar a buscar entre els cactus. Vaig passar-me una bona estona fins que vaig trobar un altre noi que anava tant desorientat com jo i junts vam poder trobar la següent fita. La veritat es que ens anavem separant al principi de cada fita i ens anavem trobant al marcar la següent fins la fita 10 o 11 on en vaig perdre definitivament la pista.

5-6-7-8-Canvi de mapa!

Vaig tornar a fer un rato de cabra que salta por el monte fins baixar al camí. La veritat em vaig tenir que esperar una estona perquè passaven dos avis amb un carretó i al carreto un tronc de uns 5 metres!! Vinga avis que se'ns farà fosc! ;P. La següent fita com ja havia vist estava en la simbologia estava en una cova, però pensava que era a peu de camí i que collons! Un pedruscu que havies de pujar! Jo vaig intentar-ho fer per l'esquerra on les pedres eren petites i patinaven fins que després de varies relliscades i algun petit tall a la mà em vaig donar per vençut i vaig baixar i passar per on anava tothom (l'altra banda). Les fites 7 i 8 eren simplement de seguir el camí. La 7 curiosament hi havia un gos que l'estava mirant amb cara de "que hi fot això aquí on jo haig de pixar?". I el símbol raro de color rosa resulta que enlloc de un pont, com jo em pensava, era on canviaven el mapa.

9-10-11: Bobsleigh

La següent fita no semblava complicada si no fos perquè els matorrals tapaven tota la vista i no s'havies a quina altura et trobaves. La veritat és que la vaig trobar amb força sort. La següent va ser una de les mitiques també. Sense saber molt bé a quin camí em trobava vaig baixar fins trobar els dos arbres. Allà hi havia un conjunt de palets que en el mapa no estaven dibuixats i després de buscar una estona a l'arbre de l'esquerra vaig suposar que no eren aquells on es trobava la fita. Per alla corria un noiet rosset que jo em pensava que deuria ser finlandés i em va preguntar algoo així com: L'has trobat? (Em va semblar curiós la semblança entre aquests dos idiomes tant diferents). Quan finalment vaig trobar el camí correcte i anava a dirigirme cap avall em va semblar sentir el comentari d'uns que baixaven que deien que ja havien trobat la 74, llavors em vaig dirigir amunt :P. I vingui buscar arbres al voltant del camí i l'unic que veia era un a la llunyania. Em vaig fixar en una tanca que em pensava que era la del limit del mapa però resultava ser la de més amunt. Fins que no vaig arribar a dalt de tot no em vaig situar. A partir de llavors va ser baixar per el "rierol" com si fós una cànica o com si practiqués Bobsleigh aturant-me a marcar la fita 74 i corrent inclinat fins a la tanca del final. Em va resultar molt divertit tot i que era concient que a la velocitat que baixava (formant casi 45º d'inclinació amb el terra a les corves) qualsevol ensopegada hagués pogut portar resultats poc desitjats. Al entrar al parc em vaig adonar ràpidament que m'havia desviat i vaig pujar trobant fàcilment la fita 11.

11-12-13-Final de Cursa, incident final

El final pel parc va ser bastant facilet tot i que hi va haver un punt que m'havia perdut completament. Buscant la 12 vaig anar a parar a una zona de columpis que no se ben bé on queda i despres de pujar unes escales llarguetes i atravessar uns matolls vaig veure un mur que va ser la meva salvació. Efectivament el mur rodejava una taula rodona que era fàcil de localitzar en el mapa i estava a prop de la fita. Per no perdre'm de la 12 a la 13 vaig veure que era tot al Nord, llavors brúixula a mà direcció "siempre al Norte"! Vaig cometre el petit error de que al veure una tanca oberta dirigir-m'hi sense pensar-ho i resultava ser la que el número 200 tapava. Ràpidament em vaig incorporar a les instal·lacions esportives i quan ja estava disposat a fer l'sprint final em va donar una amenaça de tirón a la cam que em va fer anar caminant els ultims 100 metres! (La gent es devia pensar que estava cansat, però encara tenia energia per córrer almenys 100 metres més!).

Al final m'esparaven en Jordi i l'Anna. Que havien arribat feia uns 15 minuts o així. L'Anna llàstimosament no va trobar una de les fites del parc i ho va deixar, segurament hagués fet un temps semblant al meu. En Jordi va fer 54:30 i jo 1:28:45, una pallissa :P. Va ser una llàstima que no pensesim en que podiem haver guanyat algun premi ja que al mirar la classificació aquest matí hem vist que en Jordi havia quedat primer!!! Jo quart (que tampoc està malament i més tenint en compte que vaig feruna fita més que en Marc ;P). A partir d'ara potser mirarem la classificació abans de marxar no fós cas... ;P

Fins diumenge a El Brull!