Arenys de Munt - Festa del Remei

Perdoneu el retràs de la crònica però el dilluns era Sant Jordi i el dimarts jugava el Barça. Aquest diumenge passat va tocar Arens de Munt (Zona Sud) i estic començant a notar que si no surtu de festa el dia anterior no rendeixo. Ens vam dirigir els dos nois de sempre cap al triangle de sortida. Un cop allà ens vam adonar que anavem amb massa roba pel sol que feia i vam començar a buscar la sombra. Per la següent em sembla que ja tocarà maniga curta i bermudes.

La participació era alta i nosaltres no sortiem fins passats 40 minuts de les 10, per tant vam aprofitar per anar a donar una volta per la riera. És curiós però ja al dia abans de Sant Jordi es podien veure roses i llibres pels carrers. Vam trobar un concurs d'arrossos que semblava interessant per quan s'acabés la cursa ja que a part de fer l'arrós després algú se'l tenia que menjar. El passeig no va ser llarg ja que no ens haviem de cansar abans de començar. Passo a descriure el meu recorregut de la cursa amb les rectificacions que el senyoret Marc m'ha fet aquets dies:

Només començar em vaig dirigir correctament al parc pero vaig fallar una mica dins el parc ja que jo mirava el talús de la zona de sota l'explanada i era el de la zona superior. Sortint del parc jo diria que ho vaig fer per on he marcat, totes formes hi havia un parell d'opcions millors (que no les vaig veure allà en viu) que eren principalment sortir en sentit oposat. Per la 2 no vaig tenir cap problema, en canvi per la 3 primer vaig tenir que apretar el semàfor per poder creuar el carrer i després esperar-me 1 minutet a que s'acabés la cua per marcar la fita. La 4 tampoc va comportar cap problema.



Aquí ja comença la diversió. De camí cap a la 5 vaig llegir al mapa: una explanada a ma dreta.I clar, l'execució del que vaig llegir va ser correctíssima, em va començar a estranyar quan vaig trobar una valla que no veia enlloc en el mapa. Però jo tant feliç em va semblar que potser no era prou important com per ser dibuixada i hi vaig entrar (tenia la porta oberta i semblava que portava a un jardí particular) per sort no hi havia cap gos i per desgracia no hi havia la meva fita o sigui que ràpidament vaig sortir-ne'n i vaig dirigir-me a la següent explanada. Ara ja estava més aprop del meu objectiu però seguia sense trobar cap fita. Finalment em vaig adonar que més que una explanada buscava un cami que portés a la explanada i per fi la vaig trobar.

Aquesta bàsicament era córrer i en baixada. Em vaig trobar el semàfor en verd aquest cop. Vaig fer una finta per poder atravessar una mica en diagonal i guanyar uns segons i la vaig trobar sense masses problemes.









La 7 realment va ser una llàstima perquè m'estava dirigint correctament escalant la montanya al punt on estava la fita però vaig veure un conjunt de roques i sense mirar que en el mapa ni havia dos mi vaig dirigir. Després de buscar sense èxit per la zona vaig tornar a mirar el mapa i ràpidament em vaig adonar que estava en el conjunt de roques més avall, o sigui que tocava tornar a pujar. Sortint de la 7 en Marc criticarà el que vulgui però allò jo no ho baixava recte perquè tenia massa pendent :P. El que si se'm pot criticar és no haver vist el caminet que era més ràpid.




L'execució de la 9 i la 10 va ser gairebé perfecte, l'únic problema que vaig tenir era que com no em costava trobar les fites corria més que no pas llegia i em cansava, per tant just després de la fita 10 vaig decidir anar caminant (fins la 18 xD). Realment no ho vaig decidir, simplement estava cansat. Tambè vaig trobar a faltar no haver agafat aigua a la fita 8 ja que després de la 10 m'estava morint de set i de calor i fins la 12 no hi havia el segon avitullament. La 11 la vaig trobar de casualitat al girar el cap i veure el pont quan no sabia exactament on era.





De camí a la 12 sabia que havia de pujar al camí que quedava a la meva esquerra, però no acabava de trobar el moment degut al talús i a la valla i com total anava caminant tampoc estava fent tant camí de més. Quan veia que potser no podria pujar al camí vaig decidir la solució fàcil de pujar unes escales i després baixar fins al camí tot i que crec que no hagués fet falta. Ja un cop a la zona de pedres vaig tenir que donar una volteta per trobar la fita i trobar un camí accessible sense perill d'espinyar-me que va resultar ser l'oposat per on havia entrat. Per sort hi havia botelletes d'aigua i en vaig agafar una per anar bebent durant les 3 següents fites, després ja vaig començar a tornar a córrer una mica. De la 12 a la 13 em vaig intentar orientar amb la brúixola però com no volia escalar, em vaig desviar una mica anant bastant a nivell i no cansant-me tant.

Aquesta tot i que no semblava excessivament complicat trobar el camí vaig intentar anar-me guiant amb la brúixola per les clarianes però no sé perquè jo anava seguint el camí que semblava que havia de seguir però de sobte la brúixola em marcava que estava anant en sentit oposat. Tot i que no hi havia camí sinó només arbres (verd fosc) vaig decidir donar mitja volta i anar esquivant branques fins que vaig trobar un camí. Per sort vaig fer bé i vaig anar a parar al encreuament. Tot cofoi vaig baixar fins la 14 a prop de la bassa i després cap problema fins la 15.




Al principi per arribar a la 16 no veia camí possible que no impliqués una gran volta. En el mapa es podia intuir un petit pas però no es veia clar si s'hi podria passar o no. Com no tenia altra opció vaig decidir provar sort i ni va haver! Sabia que havia de passar per la zona sense arbres però no vaig saber-la trobar a la primera i vaig pujar un talús fins al camp d'oliveres gratuïtament que vaig tenir que tornar a baixar. Els següents passos jo sabia que els havia de fer mirant el sol. Mentre veies el sol anava be, a la que el deixava de veure senyal que m'havia posat al bosc i per tant anava malament. Després d'una estona d'utilitzar aquesta tècnica em va semblar que era un bon moment per resituar-me en el mapa perquè no sabia on estava. Ho vaig intentar durant un parell de minuts però no em vaig aconseguir situar i a la següent cantonada vaig trobar la fita. En Marc criticarà el que vulgui per trobar la fita 17, però a mi em va semblar més fàcil anar a buscar l'asfalt. La veritat ni vaig considerar la opció de córrer a nivell que visiblement és més curta. Jo crec que m'hagués acabat liant i tardant més. Amb la meva opció a més coneixia el camí de tornada i la 18 la vaig trobar sense complicacions

El tram final el vaig trobar bastant senzill, a més ja estava lo suficientment recuperat com per fer-lo corrent a un nivell decent i entrar per la meta com un guanyador. Sortint per la 18 vaig decidir baixar grimpant. Llavors vaig anar fins la escola i un cop a dins la vaig trobar ràpidament a un costat de l'entrada (hi havia varies persones buscant-la a dins pel patí). La següent podia haver anat pel caminet però anava bastant a la idea i ni m'hi vaig fixar i el final ja era senzillet.

Quan vaig haver arribat en Jorditus ja estava allà. Aquest cop m'havia tret 12 minuts. Veig que necessito més resistència si vull fer un paper descent amb els 21B. Per tant aquest diumenge a tornar-hi! A Santa Coloma de Farners! No us perdeu la pròxima crònica que promet ser genial ja que hauré utilitzat l'SportIdent per primer cop i segur que m'hauran passat mil desgràcies ;)

Blanes - I Copa Girona 2007

Ja tornem a estar aquí! Després d'un temps de relaxació en Llorditus i jo tornem a per feina. I com millor que a prop de casa? La veritat és que personalment he notat aquest mes i mig que he estat sens practicar res d'esport ja que a la primera cantonada ja estava amb la llengua a fora i després de les primeres escales ja caminava.

El principal problema va ser que no vam fer entrenament pre-cursa com és habitual la nit anterior tot i que aquest cop hi anàvem amb dos acompanyants de luxe perquè ens animessin.

Només arribar ja ens vam trobar amb el primer inconvenient: En Llorditus no estava inscrit! Això passa quan un s'apunta a última hora i no rep mail de confirmació :P.

Després de solucionats els problemes inicials em vaig trobar amb en Casanelles! Caram tu! Qui hi havia de dir que mel trobaria aquí! Tot i que ja feia pinta de ser un crack ho vaig poder comprovar quan em va explicar que corria amb una identitat falsa per si ho feia malament deixar en ridícul al noi al qual havia usurpat el nom i si ho feia bé ja s'encarregaria que li canviessin el nom.

La cursa

Abans de començar ja ens fixàvem cap a on sortien els participants de la nostra categoria. La meitat semblava anar recta, l'altra meitat a l'esquerra. Jo vaig optar per la opció que s'emblava millor anant a agafar unes escales que portaven a l'església. Peró a mig camí em va semblar que no hi havia pas (no vaig arribar fins al fons del carrer per comprovar-ho) i vaig decidir anar a la opció segura no fos cas que fes metres en va. La busca per la segona fita va ser un pèl frustrant i més a l'hora de dibuixar-ho ja que no se que coi vaig fer. Diria que vaig anar seguint el barranc i al cap d'uns 5 minuts de vorejar el barranc misteriosament va aparèixer la fita darrera meu, un "expediente X" ja que anant no hi era allà (no només la fita no hi era, sinó tota la zona). Fent el recorregut cap a la 3 vaig experimentar el que seria el preludi de la carrera: Escales! Per sort n'hi havia més de baixada que de pujada (tot i que per arribar a la 4 les tenia que tornar a pujar)

Sortint de la 3 em va venir la temptació de pujar per la zona de bosc blanc que hi havia, però hi havia gent passejant i el tallat era una mica alt i no tenia ganes de fer el ridícul, la volta tampoc era tan llarga. La que si que era llarga era la següent i burro de mi vaig veure una corredora que es dirigia a les escales (que jo no vaig veure) i el primer que vaig pensar era que s'equivocava i entrava en un carrer sense sortida. Per sort la vaig veure sortir de les escales i vaig mirar el mapa i vaig agafar les següents: Fins al castell! No sabia jo que a Blanes hi havia tantes escales! Crec que durant la cursa dec haver pujat/baixat uns 300-400 escalons. Un cop al castell vaig pujar pel dret per no tenir que vorejar-lo i vaig trobar la fita sense problemes. El camí de baixada va costar una mica més però tampoc excessivament. D'aquí fins la zona d'score!


Només entrar a la zona d'Score hi havia unes persones indicant el camí correcte. Jo ja l'anava a cagar per variar quan deien: és per aquí, per aquí! i jo: Segur?? i ells: sisi, tothom i passa. Em van estalviar una mica de volta tot i q la tanca deixava poc lloc per passar. El curiós del cas és que jo no sabia que era Score perquè en el taulell d'informació en un lloc posava que la cursa era tota lineal i en l'altre que hi havia un apartat score. Totes formes anant cap a la 5 vaig veure com un parell de noies es dirigien directament a la 7, em vaig remirar el mapa i dic: Ostia! Score! i rapidament les vaig seguir. La 7 no va oferir gaires problemes. La 6 va ser llarg el camí i no sabia exactament on estava en cap moment però al ser bosc blanc es veia bastant bé des de lluny (Em sembla que vaig baixar més del compte). La 8 i la 9 es trobaven fàcilment amb la brúixola. Però el camí fins la 5 va ser un altre gran desastre!

No sé com m'ho vaig fer però em vaig posar a seguir un camí (No se si el de baix o el de dalt tot i haver marcat el de baix) i quan vaig trobar que era el moment em vaig posar a creuar verd fosc. Total que no parava d'enganxar-me amb enradederes, de punxar-me per tot arreu i de cagar-me amb tot. Creia que la agonia duraria poc, però va poder amb mi i vaig acabar descendint fins al camí per trobar un pas menys accidentat. Vaig estar més estona per trobar una botella plena a la 10 que no pas per trobar la fita en si. I gran error, em vaig beure casi tota l'aigua. Les següents fites van ser amb un gluglu constant per dins.

Aquí em vaig trobar una d'aquelles cruïlles que sempre m'equivoco i com em començo a conèixer i prefereixo estar un rato donant voltes amb la brúixola quietet que no pas córrer amunt i avall per res vaig orientar-me i em vaig dirigir al camí correcte. Tot i que en un hi havia una tanca per cotxes i en l'altra un filferro intraspassable vaig decidir vorejar el filferro pujant al bosc del costat i d'aquí a la 11. Cap a la 12 el camí era bastant obvi però les escales mataven (sort que eren de baixada). Si hagués portat càmera hagués aprofitat per fer fotos als corredors que em trobava pujant-les, seblaven cansats pobrets ;P.

La situació de la fita 13 no m'agradava gaire però un cop allà no semblava que hi hagués perill de patinar i caure a l'aigua, estaria bé saber si algú va relliscar a mode de curiositat :P.

Sortint de la 12 semblava que darrera la caseta dels ¿vigilantes de la playa? hi havia una escalera que pujava, vaig provar però portava a una propietat privada, només em faltava això, escales gratis. Més enllà hi havien més escales que pujaven i com no les vaig agafar, per sort aquestes eren correctes. Semblava que ja s'havia acabat la pujada però encara en quedava una mica més, la veritat és que mai em dedico a mirar les corbes de nivell. A partir d'aquí ja no podia pujar més, qualsevol direcció en la que miraves tots els punts eren més baixos, començava el descens, per la 13 no hi va haver problemes.

De la 13 a la 14 seguim amb la baixada i amb unes quantes escales més. Abans d'arribar a la 14 havia de decidir si anar per baix o per dalt. Com la simbologia deia que estava en un jardí i a la zona de baix no feia pinta d'haver-hi jardins vaig sabiament decidir anar per dalt.

Sortint de la 14 em vaig trobar un símbol estrany en rosa que semblava ser un pas obligat i jo com un soca vaig baixar al port per l'edifici de natació. Poc més enllà em vaig adonar que l'havia tornat a cagar i m'havia tragat una vintena d'escales addicionals al haver de tornar a pujar. Es veia que la següent fita estava entre les roques tot i que les úniques que es veien eren les de La Palomera molt astutament vaig malpensar i comprovar varies vegades que la forma de la Palomera no coincidia. Després d'uns metres pel passeig vaig veure les roques i la fita.

Sortint de la platja vaig trobar-me en Llorditus que ja havia acabat la carrera i estava assentat esperant amb els dos animadors de luxe. La resta era simplement arribar.

En definitiva, una cursa molt cansada on vaig haver de pujar i baixar molt després d'estar casi dos mesos en el "paro". Espero que la pròxima semana per Arenys de munt la cosa vagi millor i aconsegueixi tornar a posar les coses a lloc i quedar per davant en Llordi ;) A veure si aviat aconseguim algun podí tot i que de moment estem a uns 30 minuts dels primers ;P